a)
Sobre l’arranjament d’un camí
Vuy, a quinsa del mes de abril de l’any 1597, jo, Toni Vargonyós, y Miquel Rey, Montserrat Madir y Juan Sagrera, àlias Rex, y Demià Castelló y Montserrat Fina avem fets venir als promes al camí del pas d’en Grasot perquè era tot ayga y fanch, que no y avia qui podés pasar per dit camí. Y abent dit moltes voltes a dit Grasot que adobàs dit camí y no volent-se’n acurà, per ço avem determinat de fer venir dits promes per fer adobar dit camí. Y vist als promes al camí qui astava dolenttament adobat, àn declarat ab centència que dit Grasot haga adobar dit camí y condamnat a pagar les despeses. És veritat que an Sureda afronta a dit camí y per lo que i afronta an Grasot se demanà als promes per què no vían comdanat an Sureda a pagar les despeses. Y als promes àn fet mirar al capbreu y àn trobat que al camí era tot d’en Grasot. Més, àn declarat dits promes qui ayga en dit camí qui solia anar pel mix de la closa de dit Grasot per una rasa que i avia, que dit Grasot à roblerta dita rasa y à girada l’ayga per al capdemont de la sua closa. Y als promes àn declarat que dit Grasot aga a tornar fer la rasa per al mix de la closa, axí com solia anar per temps, o que aga de anfundir al rech de ont l’à girada fins que dita ayga puga parar sens daynyar dit camí per a riera de plasa. Y Garau Carbonell de Mon-ràs y Sebestià Barull de Santa Margarida y lo sènyer en Jofra de Llofriu, pròmens.
b)
Incursió pirata a Calella
Vuy, a vint-i-tres del mes de agost de l’ayn 1597, són vinguts dos fragatas de moros a Caleya. Són-sa desembarcats al port Palagrí, a la riera d’en Grasot, y són-se’n anats per darrera de les botigas de dit port. Són anats fins a la font. Àn presos deseset omes cristians y morts dos, nefrat molts. Àn-i mort un moro.