De las herbas aromaticas y medicinals y ayguas y olis dellas: de las drogas y materials per à medicaments y medicinas: de la mel excellent y sera que y ha en Cathaluña; y de las confituras que en ella se fan
Havent proveit la divina providencia als habitadors de Cathaluña de pa, vi, oli, fruytas, grans llegums, Arros, Cefrans, y semblants aliments sufficientment per obs y us necessari dela vida humana, com en lo precedent capitol esta dit: vehent que podian caurer en moltas y differents malaltias, los ha volgut també proveyr de medicinas y remeys dellas; donant herbas aromaticas y medicinals, drogas, y materials per fer medicaments; mel excellent y altres coses per fer confituras, per als malalts appetitosas, utils y necessarias. De totes les quals se tractara en lo present capitol.
Primerament se cullan en cathalunya, herbas y flors aromaticas y odoriferas, casi de totas; ò delas quals se te mes noticia ques troban enlo mon: y las que nos troban, sis plantassen sens dupte viurian. Rosas veras y Alexandrinas coloradas y blancas, y flors de satalia, son en Cathaluñya ab gran abundancia. Violas blancas, y vermelles, y jaspeadas, y grogas: y violas boscanas enla mateyxa abundancia. Jessamins y Englantinas gran cantitat. Lliris blanchs y colorats ò azuls ò blaus en gran numero, y molt bons. Moraduyxos, Alfabegas, Clavells blanchs colorats y encarnats salvias; y altres herbes aromaticas y flors se fan en los orts de Cathaluña. Fora dels orts en los camps y boschs se fan en cathaluña moltes herbes y flors aromaticas sylvestres. Perque no falta en Cathaluña Romenill, Espigol, Farigola, puniol, alfabaga de pastor, mandastra, ruda, Murta, llorer; y altres flors y herbes aromaticas que seria llarc referir y contar. Ni falta flor de Taronjer, y flor de murta; que es molt odorifera, y per à molts bons effectes necessaria. Y Girassols, y gessemins colorats de indias, que de dia estan mustis y sens olor y de nit donan una suau y admirable fragancia, y los clavells delas Indias que pareyxen ser de vellut; y los Tabacos que tenen tantas propietats per curar enfermetats. Las quals plantas son vingudas de India, totas viuen y tenen ses proprietats en cathaluña: y ayxi no faltan en Cathaluña per ladivina bondat herbas y flors aromaticas y medicinals.
Ayguas stilladas ayxi de olors com medicinals se fan molt bonas en Cathaluña. De la flor de Tarongers se fa aygua nafa en gran cantitat y abundancia. Delas rosas aygua ros. Dela flor de murta; se fa aygua de Murtha molt odorifera y preciosas. Delas borrajas, Endivias, Xicorias, verdolagas, rosellas, Fenoll, codonys, Gram, Falzilla, Raels de Boldossas; Raels y fullas de herba Escurçonera etc.(…) se estillan y fan ayguas medicinals les quals serveyxen per à fer ayxerops; y per altres malaltias y effectes admirables. En particular la aygua Escurçonera es una preciosa y excellent aygua per à Bascas, y para temps de Pestilencia; per que es aygua cordial la qual en continent en ser beguda acut al cor y lo fortifica, y algunas vegadas causa suor en los pits y rostro, y causa gran alivio y sossego en las entrañas. Esta aygua es molt estimada en Italia, y ayxi de Cathaluña es enviada y aportada molta aygua escurçonera à Italia per à Cardenals, prelats, princeps, cavallers, y gent noble y rica: que pateyxen dolor de cor, bascas, y deffalliments. Y no sols esta aygua escursonera com està dit es molt efficaz, per ditas enfermetats, pero encara delas raels de dita herba escurçonera preparadas se fa conserva; almodo delas raels dela llengua bovina se fa conserva de llengua bovina: la qual conserva de raels de escurçonera es molt gustosa, bona, saludable, y fa los effectes dela aygua; y preserva delas bascas: y ayxi en Cathaluña se fan conservas de dita herba Escurçonera y serveyxen per als malalts; y son moltas dellas enviadas à Italia per à gent principal que te dellas necessitat. Cull se esta herba escurçonera en moltas parts de Cathaluña: Pero lo lloc ahont se troba millor y en mes abundancia es en Sancta Coloma de Queralt y sa comarca. Y dire aqui una cosa laqual yo he considerada, y crec que molts la hauran advertida y es, que en lo terme de Sta. Coloma se troban moltissims escurçons los quals son molt verinosos, y algunas vegadas pican y matan ò danyan notablement: Contra estos escurçons, y lo veri que dells proceeyx quant pican, es la herba Escurçonera; y esta señyalada en aquella terra la divina providencia y meseridordia; que havent alli com y ha tants escurçons, estigues tota aquella terra plena de herba escurçonera; per à que los homens alli piccats dels escurçons, se remediassen en continent abla escurçonera: y en lo mateyx lloc ahont era lo veri y lo mal se trobas lo remey y la medicina.
Olis medicinals de las ditas herbas y de algunas altres se fan molts y molt bons en Cathalunya com son. Oli de lliris. Oli rosat. y vinagre rosat, que es molt bo per refrescar los polsos dels malalts quant pateyxen gran febra. Oli de Camamilla, que es molt apropriat per à differents unctions. Oli de Cranchs. Oli de Amellas. Oli de una herba nomenada Campanilla, ques troba en Cathalunya; lo qual oli per rahó de dita herba es vermell; y nomenas per altre nom oli de colp, perque es molt appropiat per à curar las nafras quant no son mortals ni molt grans. Oli de flor de Toronger, Oli de murtons. Oli de Ginebre, y altres semblants.
(…)
