Molt Il·lustres Senyors.
Dimecres al tart, com tinc escrit, partí per a l’Escurial. Arribí al digous de matí y, aprés de aver reposat un poc, muntí a Sant Llorens, y fiu alguna negociació per a parlar ab Sa Magestat y ab lo duc de Uzeda.
Ab lo Rey parlí al punt de las dotse: mostrà gran afflicsió de las llàstimas que li comptí. Respongué’m manaria me despedissen ab molta brevedad. A las tres y miga parlí ab lo duc de Uzeda, lo qual volgué disputar ab mi la causa; fiu-li gràcias y besí-li las mans per la mercè de voler-me oyr tant de espay. Y realment mostrà tenir ganas de despedir aquest negoci; proposà’m dos o tres dificultats. Responguí-li, replicà’m y donà’m llicència de duplicar y triplicar. No referesc aquí las dificultats, perquè van a part. Satisfet de mes respostas, al manco aparexent-m’o, digué Sa Magestat desijave donar gust a la ciutat de Barcelona, però que tenia algunas dificultats, las respostas de las quals entendria del Consell de Aragó; y que acudís al vice-canceller, que molt prest se li enviarían los papés. Despedí’m, y aní a parlar ab los secretaris. Y no poguí, perquè tots estaven ocupats y tancats. Anàrem lo senyor canonge Pla y yo a visitar al senyor don Galceran Albanell. Convidà’ns a dinar per al divendres y prometé’m parlaria ab Sa Magestat de mon negoci. Tornàrem a la vila y a l’endemà muntàrem y aprés de aver oïda missa, viu a Juan de Ceriza y Juan de Belloqui, los quals conformaren ab lo que·m digué lo duch. Y dient yo a Juan de Ciriza que yo gustaria molt de poder escriure a l’endemà dissapte alguna bona nova a vosses magnificències, prometé’m que dissapte vespre enviaria los papés al senyor vice-canceller. Anàrem a dinar y aprés lo senyor don Galceran parlà ab Sa Magestat y apretà molt. Digué-li aquestes paraules: «Esso entiendo que ya esta resuelto.»
Tornàrem-nos-ne baix y, entrada de nit, partírem y arribàrem a Madrid a las sinc de la matinada. Posí’m al llit molt fatigat y gelat perquè tota la nit avíam patit un gran vent frigidíssim, tant que m’agueren de escalfar lo llit. Y axí, pus no tenia què respondre, no’m moguí ni’m lleví, acontentant-me del que avia escrit a vosses magnificències.
Lo dimecres ans de partir, esperant lo que seria, sabí que lo vice-canceller avia rebudas moltas consultas diumenge de matí, entre las quals era la mia, y com no m’envià a sercar, ya pensí que·y avia algun nirvi. Aní a parlar-li dilluns com exia de consell: digué’m acudís al senyor regent Fontanet, que ell me diria lo que avia de fer. Aní a sa casa, digué’m Sa Magestat los avia escrit; estava inclinat a fer lo que la ciutat de Barcelona demanava, però que volia lo Consell li asseguràs la conciència per algunas dificultats li avían enviades sinc doctós de Barcelona contra lo que la ciutat pretenia. Suppliquí’l me fes mercè de donar-me còpia d’ellas. Digué’m las dues festes vinens ell·o llegiria y veuria lo que se auria de fer.
(…)