(…)
Dijous proppassat, que comptàvam a vint-y-quatre del corrent, essent jo anat en companya de Antoni Masferrer y de Joan Bosch, dit Not Bosch, y Benet Pi, mon cunyat, tots del present lloch de Ozor, per a cassar todons en un lloch anomenat Monglós, a lo que arribàrem en ell vàrem veure, y jo en particular, moltas evidènsias y senyals que per allí havia passada y trasteyat alguna gent; y vehent jo una subyectió que per assí tenim de lladres, salteyadors de camins y altres hòmens facinerosos y delinqüents, mirí per hont podían haver-se encaminat, y viu éran anats envers lo coll de Nafré; y, anant poch a poch, escoltant si sentiria ninguna cosa, vaix hoir rumor de gent que parlava y feya foch en dit bosch de Monglós; y, axí mateix, viu que hi havia dotse o tretse hòmens; y, conexent del tall de aquells que éran lladres, me resolguí de recullir los sobredits que anàvan en ma companya, los quals tots junts vinguérem ha avisar lo balle de Ozor, qui, acompanyant-lo nosaltres y altres hòmens de dit lloch, anàrem envès de casa d’En Badia, del present terme, de hont vérem passar per lo dit coll de Nafré los dotse o tretse hòmens que tinch dit, hi per pensar no havíam de arribar a temps de capturar-los, determinàrem de assentar-nos; y, encontinent que ells tingueren notícia de que nosaltres éram allí, per haver-nos vistos, com de fet nos veren, baxaren a fer-nos befas, volent dir no gosaríam dir-los cosa; y per desijar lo dit balle y los demés que l’acompanyàvam, que éram Joan Monsegur, Sebestià Petit, Pere Masferrer, Francesch Cabanyas, Salvi Ombreras, Barthomeu Rayol, Benet Pi y Joan Bosch, dit Not Bosch, Miquel Pi y altre Joan Bosch y Pere Ripoll, servey a Déu y a la temporal justícia, perseguint lladres y gent tant fecinerosa, que cada dia captívan molts hòmens y tenen revoltosa y perduda tota aquesta terra, anàrem envers ells y, a la que fórem en dit coll de Nafré, tenint ells moltes alsines per a reparar-se y nosaltres estant en camp ras, sens favor, sinó sols el que esperàvam de Déu, nos tiraren moltes escopetades ab pedrinyals curts y llarchs, y nosaltres defensant-nos y perseguint-los ab alguns padrinyals de quatra palms y escopetas llargas, los tiràrem alguns tirs, cridant: «No moure al senyor»; y, pasant en eixa forma avant, viu jo que hu de dits lladres, anomenat Christòfol Madriguera, que jo·l coneguí, si bé no coneguí los demés, caigué de una scopetada que jo li tirí y, encontinent, dos de sos companys lo prengueren y en pes de brassos se’l ne aportaren, impedint-nos los demés de sa companya, ab moltíssims tirs de padrinyals, lo poder capturar aquell, y continuant dita brega dits lladres, que com tinch dit éran dotse o tretse, o algú de ells, me tirà una escopetada y me ferí en lo bras esquerra, en la forma que V. M. ha vist, ab dos pilotas, del qual llansí molta abundànsia de sanch, ab molt gran dany de ma persona y família, per ésser jo un pobre home que he de viure de mon treball, y, estant de la manera que estich, no puch acudir a las necessitats de ma casa, tant de curar-me quant de alimentar-me; y, fugint, se n’anaren, perseguint-los nosaltres envers Susqueda, y se retiraren dins de una casa anomenada casa d’En Marquès, de Susqueda, hahont se reculliren tres de dits lladres, que, segons s’és dit, éran nafrats, si bé n’i ha haguts altres dos més de ferits. Hi lo dit balle tingué siti en dita casa. Y de nits tornaren llurs companys i·ls tragueren de dit siti, y ab alguna escopetada mataren a Gaspar Carbonell, de la present vila de Ozor, si bé jo no y era en dit siti, perquè me’n torní quant dits lladres foren entrats dins dita casa d’En Marquès, per estar jo nafrat, com tinch dit. Y és cert que, si no procura la justícia donar un remey en que no·ls recúllan en Susqueda y Carós, com de fet se fa, y no·s persaguexen, àn de asolar y destruir no sols esta terra, però encara tot Cathalunya, perquè cada dia ne ixen novas quadrillas.
Y assò és la veritat, per lo jurament que tinch prestat.
Jo, Francesch Monsegur, sotaescrich per Antich Vager, que dig no saber de escriure.
(…)
