Memorial dels pactes fas jo Jaume Llobregat y Amell, ab Pere Porçet, per entrar per masover en la mia torra.
1639. lo dit acte se fa per temps de tres anys comensant per lo die de Nadal proxim vinent.
Primo que dit porçet se obliga en conrear be y degudament a us y costum de bon pages trenta muiades de terra cadany, las quals pren totas las quey ha abres de gabia ab raigades, y las que faltaran a fer cumpliment a las trenta de aquest any puga triarlas hont vulla de ma heretat, de las que stan per rostollar, y lo any vinent dit porçet pendra las terras son desde casa a la part de la rectoria y las de devant casa, y las demes tambe las pendra hont vulla com no prenga lo goret hont era lo canem aquest any que encara sia restoble lo vull per mi y presas ho triades las terras tinga de conrear aquellas tot lo tems estara a casa, y no puga tornar a triar.
Item dit porçet se obliga en pagar lo quart de totas las terras conreara de qualsevol gra se culle en ellas, pero que se aje de partir ab garba, so es de quatre garberes una per mi, y las tres per dit porçet.
Item los llegums se culliran en dita heretat vajen a la sisena, partinto en gra en la hera de la mia torra.
Item lo canem y lli a la setena, bo y bragat.
Item que aquest any puga fer quatre mujades de mill encara que no tinga fems par femaro, pero que tots los fems que tinga los aje de posar entre las carxofes y lo mill, y los altres anys puga fer tant de mill con vulla, pero que aje de femar la terra hont lo fara ho al sembrar del mill o al sembrar lo blat, y no femanto no vull ne fasse, y de tot lo mill se cullira men pagara lo quart en gra a la hera.
Item dit Porçet se obliga en conrear be y degudament a us y costum de bon pages tots los albas y ha raigades, y tot lo vi se cullira en ells vaja a mities, y si lo vull partir los raims a pes puga, y los raims de plassa se ajen de partir a pes tambe a mities.
Item dit porset se obliga en criar tots los plansons se pugan criar en los abres de ma heretat, y quant ni aje de bons yo mels puga pendrer tants con ni aje sens donarlin cosa, y tambe dit Porset se obliga en fer en lo tems del entriar las raigades son menester per posar per la heretat las quals las puga pendrer jo y plantarlas a mos gastos.
Item dit Porset se obliga en plantar quiscun any sinquanta abres en dita heretat los quals iolsi tinga de donar pera plantarlos.
Item dit Porset se obliga en conrear totes les carxoferes son en ma heretat a us y costum de bon pages donanti totas las cavons neçessaries, pero que la cavo despres de esser axocades y la darrera cavo si dona de aquexas dos t(…)nga jo de pagar los jornals y dit masover fer la vida als cavadors, y tots los demes gastos vajen a comte del masover, fora del portarles a barçelona que en cas si porten jo pagare la meitat del gasto de aportarlesi; les carxofes aniran a mities, pero vull tenir llibertat de partirlas al tros, so es que lo masover fasse del carxofar dos parts y jo triare, ho sino vendrerlas al tros, ho portarlas a barçelona.
Item los tocinos vajen al quart, ço es io posare lo cabal estimat y dit masover a sos gastos los fara guardar, y lo cabal de ells nol ne traure fins dit Porçet sen vaje de casa; los tocinos vajen al quart, ço es tots los ques vendran ho se engraxeran de quatre parts una per mi y las tres per dit masover, y tots los aglans de la heretat sien de dit masover.
Item me reservo per mi tot genero de abres de qualsevol lley ho espetia que sien y tota la terra hont y ha fruiters, y tota la terra hont ni plantare, y que en dit fruiteral no puga dexari entrar los bous; tambe me reservo per mi la terra es al clos darrera casa.
Item me resevo per mi la era hont jo bato mas parts la qual vull per mi, y ha dit masover li dexo per batrer la garba la hera hont en Jaume Bona ha batut aquest any privantlo no puga impedirme lo llabetx de la mia ab garberes ni pallers.
Item me reservo per mi la casa ab ses entrades y exides, pero dono lloch a dit masover per abitar ell ab los mossos tinga menester, y graner per posar sos grans y cavalleria per son bestiar, y lo corral per fer fems.
Item me obligo en sembrar a dit masover vint mujades de terra cadany a mijes sembrant blat a totes les terres pugan suportaro, so es io posare la llavor y dit masover los llaurons, y lo axercolar y segar se aje de pagar per iguals prats, y despres de segat jo pendre lo quart, y lo que restara ho partirem per iguals parts, y tambe dit masover se obliga en donarmelas a sembrar cadany ab los pactes dits, y en cas tinga femat gens, ab las vint mujades me aje de dexar sembrar la meytat de las femades y aura y los restobles lo any despres.
Item dit masover me tinga de donar cadany per Nadal dos parells de capons, per Pasqua de resurectio dos parells de gallines y sis dotsenes de ous, lo primer de matx dos parells de pollastres y per St. Jaume dos parells de pollas prenys, y de tot lo millor sia a casa.
Item dexo a dit masover per pasturar los erms, so es lo que es devant la casa y lo joncassar es al canto de la tanca, y lo erm es quantra St. Pau, pero en cas jo fasse casa a sant Pau puga traurer aquell erm es prop de la casa spallada dita St. Pau.
Item sempre que a dit masover li falta llenya per sa despesa io li dare llenya de ma heretat la que tinga menester, sols ell se la fassa a sos gastos de la part hont jo li assenyalare.
Item que jo puga ampeltar las raigades de tres rengles de abres novells son a una part y altra de la era y las raigades son al camp devant casa nalayo.
Item que dit masover tinga de replantar los carxofars son en dita heretat posanti totas las plantas y faltaran.
Item sempre que sia neçessari fer algun vall ho surrarne jo pagare los jornals y dit masover los fara la despesa.
Mes lo señor Llobregat y amell promet a dit Porcet Pages de dita Parrochia de Sant Pere y Sant Pau del prat Bisbat de Barna, que tot lo tems estara en sa casa lo fa indemne de que no tindra soldats, ans be sempre y quant en dita casa vajen ninguns soldats ab bolleta de Sacramentals o jurats de dita Parrochia ne fassa llevar acte y me avise promtament, sino si es a temps de tancar les portes les tanque y no les obre per ningun jurat ni Sacramental ni soldat.