Al primer de Gener de 1641 arribaren los soldats en Santa Oliva, i robaren la iglésia, de la qual se n’aportaren lo seguent:
Primo, espanyaren lo sagrari, en lo qual hi havia la reserva de plata a ont s’acostumava tenir lo Santíssim Sagrament. Emperò a les hores no estava reservat, per temor dels soldats i per ésser fora la gent de la parròquia. A bé que per cautela, hi havia una hòstia de dins no consagrada, i los soldats la llançaren per terra. Lo mateix horien fet a ser consagrada, i se n’aportaren dita reserva, un vericle gran de plata sobredorat a ont se tenia lo Santíssim Sagrament, uns corporals de tela, tot de dins lo sagrari.
Ítem, espanyaren la Sacristia, i se n’aportaren tota quanta roba hi havia de lli, com són tovalles dels altars, sobrepellissos [pec]es de tela, i molts dels altres de lli, una casulla blanca de domàs, tres camis de tela ab sos amits, i dos de lli, dos ganfanoms de domàs vermell.
Ítem, han espanyat un armari a ont estava la plata de la iglésia del qual se n’han aportat una creu bona, gran, de plata [s]obredorada ab una tovallola negra ab flocadura, un calze de plata sobredorat de dins ab sa patena.
Ítem, se n’han aportat de dita iglésia unes crismeres i canadelles de plata a ont estaven los olis sagrats, una caixeta de plata de batejar, tres corporals, tota la cera hi havia en la iglésia, sinó és tres o quatre ciris dits manuals de confraries, i la cera era molta.
Ítem, totes quantes estovalles eren per los altars, despullant aquells, fins les cortines.
Ítem, en una capella de sant Julià foderaren la porta ab destrals i saquejaren aquella. De praedictis fidem facio ego, Cosme Sala, Presbiter et Vicarius sancatae Olivae, pro Priore dictae Ecclesiae Beatae Mariae Prioratus sancatae Olivae. Barcinone Die.
(…)
