a)
De la ortografia en romans
No es tant rigurosa la Ortografia en Romans, com la Llatina; pero es mes dificultòs donar regles, per no averhi Autors, que hajen tractat della.
La y, no es necessaria en Romans; pero es en vs, quant es conjunciò; com Pere, y Pau, &c. y en la fi de alguns vocables, com any, vuy, &c. Alguns escriuhen yo, pero apar millor ab j, que esta dona mes forsa, segons apar demanar lo vocable jo.
La lletra c, antes de la a, o, u, se ha de posar trencada, si lo vocable ho requereix, o ab un rasgo en esta forma ç, com caçar, açotar, çurar: y en tots eixos vocables se pot posar s, y aixi dita ç, nou caracter, ò lletra, no es necessaria als Catalans, los quals dihuen be: cassar, assotar, surrar, surar, Pero antes de la i, y de la c, sens rasgo, se pronuncia ab la forsa que dit rasgo dona antes de la a, e, u: com Cera, ciuró, &c.
Alguns lleven del tot la h, escrivint onra, ome, &c. sens h, pero si be es us de homens doctes apar no es seguir lo costum, y faltar en est, es rompre una regla. En lo mitg es mes usat deixar la h: com Teologia, &c. Y en alguns vocables que comensant en Llati ph, en Romans se escriu ab fi: com Felip, Filosof, Y si lo vocable Llati la tè en lo principi, la deixe: com Jacinto, &c.
Sempre que la g, pot entrar antes de la e, y de la i, no es forsos posar j, encara que hi haje mudansa, en lo vocable, menjar, Monge. Pero es menester advetir la pronunciació que te la g, antes de la e, y de la i, y la que té antes de la a, o, u, pues diem, menja, monjo, ab j, y no podem dir mongia, Gerusalem, &c. ab g.
Alguns pretenen nos déu doblar en Romans ninguna consonant, y encara que en Llati, sapientissimus, tingue dos ss, en Romans sols ni posarém una, sapientisim. Pero en algunas ocasions, se dehuen posar distinguint alguns vocables: com presa, quant vé de pendre: y dirém pressa, quant significa anar ab diligencia. La l, se dobla quant té la pronunciació: com en Lluna, lluminer, caramella, &c. Pero no en ilustre, y legitim.
Antes de la p, b, usan posar sols m: com empendra, cambra, emprenta. Ni es menester ab lo rigor que en Llati.
Alguns vocables, que en Llati tenen q, en Romans poden tenir c: com cuant, cuaresma, cuatre, &c. millor sonar ab q, Quant &c.
La z, se usa poch en Catalá, y aixi diém prestesa, riqueses, si be en alguns que la pronunciació es mes forta, se sol posar: com hazienda, &c.
Esfors, dols, apar que no necessita de ç, ni z, pues se pot dir per s, Esfors.
Contar, enprenta, apar es millor que comptar, emprenta; y segons los moderns, contar, enprenta.
Antes de la i, seguintse vocal, nos pose t, sino c: com benedicció, jurisdicció.
La e, se posa be en alguns vocables, en lloch de la conjunció y: com noble, é ilustre. Posas j, antes de les vocals en estos vocables, jo hi he anat, ho he fet, hu, ò altre. Antes de i, solen posar e: com generós, é ilustre, &c. Lo demés tocant á la Ortografia Catalana, te ensenyará lo us dels bons Catalans.
b)
(…)
* Hermós. Vide Galant, Gentil, Bonich.
Hermosura. Vide Boniquesa.
Hermos, ò lloch de diferents matas, ò rabolls. Dumetum, i. senticetum spinetum, dumectum, domicotum.
† Hernia. Hernia, æ, ramex, icis.
* Heroich, home. Hæroes, is.
Heroica dona. Herois, idis, heroissa, æ.
* Heu fet à no cuydar, nou he pensat fer. Feci imprudens, insciens, incogitans: per imprudentiam hoc à me est factum, non de industria, non dedita opera.
* Heu tret del que digueres. Conjeci hoc ex iis, quæ dixisti.
Heura, ò hedra. Hedera, æ.
* Heura espinosa, ò arritjols. Similax aspera, cilissa, volubilis, pungens, acuta.
* Heura cayguda, ò corona de la terra. Hædera terrestris, hædera pluviatica, corona terræ.
† Hexametro, especie de vers. Hexametrum Carmen.
(…)