(…)
Vist asso la gornació espanyola que dexa Don Joan de Austria en Vich feren diligencia en çagar los las cames a los francesos per que nos pogesen sostentar en tant que enviaren cavalls per totas parts de la plana cremant palles sensa dexar ne ningu, asso fonch a 10 y a 11 de Noembre del any 1654 lo díe de St Martí feren la pasada per St Martí pujaren dret a la Sauleda pasaren a la Carrera y la mata al lleopart y masioan devallaren a Sta Eugenia cremant palles tres soldats espanyols ab llus cavalls aribaren fins a masioan y de aquí en amunt no aribaren, pero poch los ha valgut la franquesa dels espanyols que los francesos quant vingeren al cap de alguns quinze dies per assi noy deixaren cosa creada a robar que molta gent de la plana avian portat per ratirar ho per así llur be pensant noy aribarien y los dits frencesos ho han fet de tal manera que tot areu han robat y saquejat comencant a Santipolit segint per tot areu per tot deont pasaven, que fou cosa admirable en tant que dilluns a 7 del mes de desembre del any 1654 an cramada la Isglesia de Vilalleons sensa restar a cramar tanta fusta en tota la Isglesia com al dit cramaren si dintra la Isglesia sinch altars, primerament lo altar major pintat y daurat molt bo en veneracio de una Sta esmatge de Na Sra trobada molt miratglosament y de molta devocio, mes un altre retaule de St Isidro y un altre retaule de St Salvador tambe molt bo y un de St Miquel y una trona y escons y banchs per seure y mes de tot aixó moltes caixes y mols mobles de molta gent del lloch de Vilalleons y altres particulars que y tenian cosas retirades per tenir o, mes segur tot han perdut per verse cramat o, robat en dita Isglesia de Vilalleons y quatre campanes se cramaren la fusta del que caygeren a terra y se trenca una de grosa y les altres espallades y lo campana espallat y cramat, en tant vos promet que es llastima de un tal dany y tot asso es la pura veritat que Jo ho he vist de mos propis ulls y poria escriura moltes altres coses de fam pesta y gerra que Nostre Senyor per sa divina misericordia se vulla piedar de tot.
En aqueyx temps del siti ço es del die de St Marti que es a 11 de Noembre fi lo dia de Sta Llucia que es a 13 de Desembre tots los habitants de aquesta plana eren fogits als uns per una part altres per laltre de ont tenien mes confiança de escapar y totom perdía llur be que ningu assertava lo que convenia. Nosaltres desta casa del Lleopart nos retirarem a la Boxeda de St Sedorni en tant que tambe nos y vingeren a trobar y de aquí fugirem dalt al bosch prop de la partio den Masfarrer y aquí perderem moltes gallines y estiguerem alguns dies ab vent y pluja dejus de algunas alsines y de aquí nos ne anarem a Solanells de espinelbas ab nostron bestiar del que hi estigerem tres, o, quatre dies, ab que Nostre Sr fonch servit que tingerem nova que los dits francesos boydaven de la plana prenent via per la volta del Asquirol dret al Collsacabra, del que me dige un amich meu qui era Pera Miquel Bach los va veura pasar de un sarrat en fora que ell se era retirat que tot un día enter ne va veura pasar a la collada sempra sempra que noy avia un tir de palet que noy ages gent, o, cavalcadures carregades de roba, o, mobles que avien robat, o, cavalls que lo tal amich quant mocontava me feya estar atonit y espantat de les coses quem dige, quant sen foren anats totom procurava de tornar a casa pobres y míserables del be avien perdut y per los camins per les cases de hont los dits gavayts abitaven ne trobaven de morts de los quals la gent ne mataven y altres se morien que molts ni dexaren la pell dexaren per la terra gran carestia de gra y los habitants sense roba sensa gra per anar al molí sensa bestiar y sensa diner, ja poran pensar la miseria que era per la terra que ells arribaren fins a la Isglesia de S. Sedorni y fins a Montanyola y devalaren ab alguna farida fins al Vallés, ells feyen lo que volíen que totom fugia los espanyols eren a Barcelona y los altres se estaven per assi de nits venien los abitans de voltes ne rebien alguns pero eren tans los gavayts que encara que ne agessen morts cent cada dia no si agera conegut, Deu nos guart de gerra.
(…)
