(…)
Los remeys naturals humans, los dividirè en tres diferencias de temps: Perque en tres estats se poden considerar, y desterrar las llagostas; es à saber, en cano; quant saltan, y bolan, poch, y quant son grans. En cano se matan, llaurant en aquell temps las heretats, y terras ahont estàn ab las orellas de las rellas baixas, y los solchs junts, que de ordinari son parts incultas, y no llauradas, y girant algunas vegadas la terra se enterran los ous, y canons, y las que no, trahentlas de son lloch, y estànt descuberts demunt de la terra, lo Sol, y inclemencias del cel los consumeix, ò los aucells sels menjan, y aixi moren moltas llagostas, que ho avian de fer. Esta diligencia per fer en los principis, es important, pues moren en los ous antes que nascan. Això se afectuà en la Ciutat de Huete per ordre del Consell Supremo de Castella Don Ioan de Quinyones, y diu se matà en canò molta llagosta.
Lo mateix executà en la vila, y partit de Consuegra Don Francisco Salvatierra ab universal consell de tots los Pagesos, pues unanimes, y conformes convingueren que lo tal remey consistia en llaurar ab dos rellas las terras enllagostadas, y que per tals ocasions estiguessen ab llurs arades, y demés instruments. Però que esta llauransa convenia, pera que fos de profit, ferla donant los solchs junts y las orellas de las rellas baixes, y curtes, perque de altre manera no se conseguiria lo fi de acabar, y destruhir los canonets de ditas llagostas. Y la raho ho convens, puix las orellas en la forma referida, y la rella portant junts los solchs rompen los canons que troban, y deixan lo demès à la cara de la terra, peraque ho consumescan las inclemencias del Cel, y los aucells. Las terras enlla gostadas, y desfetas que son de pastura comu, deuhen llaurarse ab dos rellas, y romprerse à costa dels bens comuns, y si no tinguessen las Comunitats conveniencias pera ferho, entra la pietat dels Senyors del Principat pera determinar, y executar lo que aparega ser mes convenien.
Cardano diu, que quant la Llagosta està en cano, que es quant los ous estàn posats en la terra, se ha experimentat, que cremant los camps, y heretats ahont estàn, se acaban, y consumeixen, y no naixen de ells las llagostas. Aldobrando afirma, que si se crema la superficie de las terras enllagostadas, se consumeixen los canonets; però tinch per remey mes segur lo llaurar ab dos rellas ab la conformitat que se ha referit, puix se ha alcançat desta manera lo fi de extinguirlas en cano, en Andalusia, Castella, y la Mancha.
Lo segon estàt, y temps de las Llagostas es, quant faltan, y bolan poch, y lo remey millor es pendrer uns buitres fets de tela de estopa, ò lli amples per alt, y estrets per baix, y sis, ò vuyt persones en cada buitre, agafa gran cantitat de ellas, tanta, que matarà cada buitre tots los dias sinch, ò sis quarteras, segons vaja creixent la Llagosta, y desprès posantlas en uns clots, y cubrintlos ab terra las ofegan, y matan, però això se ha de fer antes que isca lo Sol que las avivia, perque ab la fresca de la nit, y de la matinada estàn esmortuhidas, y ab lo calor se avivan, y bolan, y no se agafan, y ò se agafan mal, y aixi totes venen de parts calentes, y no fredes, y lo vent que de ordinari las porta es lo Mitjorn, y no Tremontana.
Don Francisco Salvatierra assegura en una carta escriguè al Consell Supremo de Castella, y altre à Don Ioan de Quiñones, que sols en lo Prat de Alcudia mataren, y enterraren mes de vuytanta mil quarteras de Llagosta, y que constava dels testimonis dels altres llochs, excedint lo numero de sinch centes mil quarteras, lo qual apar increhible. Se acostuma donarlas à agafar donant un tant per quartera. Aixi ho disposà lo S. Pontifice Esteve VI en Roma lo any 885. y Hercules II. Duch de Ferrara lo any 1542. Però advertesch que com lo remey dels buytres es tant eficàs, serà necessari se aplique à executarlo sens reparar en lo gasto, encara que contribuescan ab algunas partidas de diner tots los Llochs del Principat, y per ser medi tant à proposit comprà en lo Regne de Aragò, ab comissió dels Llochs Don Francisco Salvatierra passadas de trenta mil canas de drap de canem per socorro de dits Llochs enllagostats. Y no faltan llibres de Authors que senyalan las personas que estàn obligadas à contribuhir per evitar un dany tant universal pera la vida del home. Y aixi examplian los animos, y obrian ab eficacia antes que se passia lo temps, y la ocasiò.
Lo tercer, y ultim estàt de las Llagostas es, quant son grans, y à las horas es mes dificultòs lo remey pera evitarlas en comu, però los particulars podràn aplicar en sos camps algun de aquestos remeys que se segueixen. Primerament, penjar algunes rates pinyades mortes en los arbres mes alts quey haja en los camps. Aixi ho escriuhen Cassio, Dionis, Giraldo, y altres Authors experimentats. Segonament, pendrer moltas Llagostas, y cremarlas en los mateixos camps, y marges; perque en arribar lo olor à les demès, las deixen sense sentit, y part de ellas se moran, ò lo Sol las consumeix, y acaba. Y això es natural, perque lo mateix succeheix en los Escorpint, que si se crema hu de ells los demès fugen, ò se deixan agafar; y en las formigas, com se veu cada dia per la experiencia, y tal vegada succeheix lo mateix en los demès animals; la causa de estas operacions no es facil saberla, aixi com no alcançàm en que consisteix la virtut ab que la pedra Iman aporta à si lo ferro, y las pedras Estronca sanch. Olao Magno diu, que pera traurerlas dels camps, prenguen unas teas de Pi encesas, y vajan corrent de unas parts à altres dels camps, y desta manera fugiràn. Estos, y altres remeys aporta Vicens Belvacense de Authors Antichs, y experimentats. Los quals se han executat en Castella la Mancha, y Andalusia moltas vegadas, enviant lo Consell Supremo un Iutge à las terras enllagostadas, y ab lo diner que lliberalment donava lo Rey nostre Senyor, y contribuhien los Llochs del contorn, se han deslliurat de semblant plaga.
(…)
