Cosa miracolosa del que s’à socseït aquest any de 1687 en aquest lloch de l’Asquirol, de l’aspant que la gent an tingut de una plaga de llagostas, com dos anys se dèian que éran a l’Orgell y com dit any són vingudas en la Plana de Vich y al Llosanès y del gran aspant que donaven que así dèian que no dexàvan ni blats ni cosa que ellas pasasen; lo aspant que la jent tanían y las pragàrias que fèan a Vich de profasons y al Sr. bisba digé misa al mix de un camp y astant dient missa las llagostas arribaren, que dèian que quont neva molt no cau la neu tan aspesa, y los de Vich traguéran als Sans Martris a Sant Llorens y allí als féran una baraca defora y allí astàvan dos canonjas y dos capallans y un consaller y dos siutadans, y a Sant Sabastià astàvan als fraras caputxins comanint-las, que ellas tanían tota aquella serra y al Llosanès fins a Montañola y des de allí són arribades fins a St. Josep qu·és dia als 3 de juliol de dit any.
Dia al 4 són arribadas a Manlleu, dia 5 són arribades así a la una ora de la tarda, que aparaxia quant las abellas axamènan, lo qual en aquet lloch qui tinge garbas al camp totom las portaria a casa encara que fósan totas verdas, lo qual al vespra no cadà ninguna garba per als cams, que donas y miñons totom ne portaven, no curant-se de qui éran, tant se ajudaven als uns als altras. Nosaltres comensàrem de portar garbas a la era a mitdia ab duas carretas y al vespra agérem portades totas las de la part de la basa dels Saulós y las del sot de la Paret y las del Coll de Boyx y la meitat del camp Serovira y cadaren algunas pocas de llagostas per así, y así andret de la casa pasàven molt altas, mes assí, a las onsa oras, comensaren de pasar y duraren fins a duas oras, que parexia cont neva que al vent la porta y totas venían de tremontana y tiraven anvers Monseny.
Des als 6 ja no·n pasàvan gaira que anaven molt altas que tot just les aubiràvem y no·n cadaren sinó algunas.
Lo dany que an donat per así no està gran cosa y ara·s diu que las llagostas se’n van envert mar, que devallàvan al Congosth. Homas dían que a Ter ne davallàvan com si fósan fullas, y an posadas penas que ningú pogés pesquar y que no pogésan vendra ous que las gallinas agésan menjadas llagostas, y també anmalaltían als tosinos y al bastiar no volían menjar de l’erba de la gran podor que dexaven. Hi més a la Plana de Vich an donat molt dany a las sivadas, que a penas no n’an dexadas, que ab una nit ja las se avían totas menjadas y las favas quant se avían menjadas las fullas se menjavan las tavellas, lo qual dían que envers Caldés déxan molta de cria, que fan uns canons de terra, com si fosen uns piñons ab closca, que jo n’é vistos de l’any abans que dos avían duit de la Segarra, y dins dels canons són tots plens de ous y al bril néxan, del que temem molt de l’any qui ve que no n’ho ménjan tot, que a Tona y mols llochs an dexada cria.
Ha més se an astat per la Plana de Vich, ha més se van acostant que a 12 són tornadas fins ha Roda y a tretsa són arribadas fins als cams de l’Ascanera, a 14 són aribadas fins a las Palancas la gran moltitud que dónan gran aspant per así. Ha més sempre tíran de la part de mitdia, que dían que envers Viladrau n’i à mix pam de gruxa per tot y pàsan fins Arbúsias y també devàllan fins a la Garriga. Ha més ne néxan moltas que si no fos axò la jent ne màtan moltas, ha més may se conex. Y per así també n’i à de novellas, ho ny que n’agafàsem algunas de las grosas ne trobàvem que portaven mols de ous, del que temem que l’any qui ve no·n[s] déxan ninguna cosa si ellas crían com dían, perquè envert Fogarolas y St. Julià de las Olas y anvert Vilallaons y Viladrau déxan cria per menjar tota la Fransa y tot Aspaña y tot; si s’i moltiplícan com aquesth any la jent se ténan de morir de fam.
Ítem dia al 19 de dit mes ne an vingudas moltas per así, ha més lo endemà se’n són anadas, ha més dia als 18 de dit mes a la Plana de Vich tots los llochs ne màtan moltas que a rraó de cada dia ne màtan més de sinconta quorteras y a Vich la siutat fan uns clots y allí ne tíran deu o dotsa quorteras y és sert que·n màtan més de sent quorteras cada dia, que la siutat los paga, que són més de quotra-sens que màtan, que an aqueix puix del Tosell ne an soterradas més de 500 quorteras.
Ítem dia als 20 de dit mes ha ribada orda del real Consell que fésam lo major número de jent que anàsem a matar llagostas y que si dexaven cria en aquest lloch que donàsem avís lo qual per así no se té notísia que déxan cria y dia l’orde que fésam clots que tingésan sis pams de fondo y que posàsem cals viva perquè temen que la podor no llansan algun mal.
Ítem dia als 20 ha caiguda molta de calamarsa per así; no sabem si aurà mortas llas llagostas, que así bé ne ha mortas algunas, ha més al Pla de Mondois y per tot dejús roca ni ha moltas.
