Memorial de tots los reddits reb y acostuma rebrer tots anys la prioral dignitat de la isglésia collegiata y secular de sancta Maria de Lledó, tant de censos de grans de diffarens espècias, oli, dinés, gallinas, tot per rahó de directa senyoria, pars de dècimas, hagut respecte de aquellas dels anys fèrtils ab los stèrils, ab totas las auctoritas i obligacions té ab mesura y moneda respective barcelon. per llocs y lletras, és lo seguent:
Armadàs del Empordà (a 2 lleugas de Lledó)
Primo los emphiteotas de dit lloch fan de cens: una quartera, un cortà y tres mesurons grossos blat, que a rahó de ss. quartera val………………………………………………..ss.
Més tres quartans, quatre mesurons civada, que a rahó de ss. val…………………ss.
Més quatre gallinas, valan…………………………………………………………….ss.
Més una lliura, dinou sous y quatre………………………………………1ll., 19 ss., 4.
Borrasà del Empordà (a 1 lleuga de Lledó)
Primo reb dels emphiteotas de dit lloch de cens, vint y set quarteras blat que valen.11 ss.
Més de dits quatra corteras y mitja civada, val………………………………………..ss.
Més un quartà y quatra mesurons ordi, val……………………………………………ss.
Més tretsa gallinas, valan……………………………………………………………..ss.
Més un mallal oli dels que quatra fan bota, val………………………………………..ss.
Més una lliura y mitja sera, val………………………………………………………..ss.
Més quatre lliuras, catorse sous……………………………………………..4 ll., 14 ss.
Més de delma, com a capella major que és de la isglésia de Borrasà, quinse quarteras blat valen………………………………………………………………………………………….ss.
Més de dit delma entre ordi, espelta, civada, dos quarteras, valen……………………ss.
Més de dit delma de rayms que importaran vint y sinch botas vi, valen………………ss.
dels demés grans ni carnelatges, no li’n donen es, ja hi té batlle de sach.
(…)
Vilamalla (a 2 lleugas de Lledó)
Los emphiteotas de Vilamalla fan de cens una quartera de blat, val……………….ll., ss. Més tres quarteras y mitja de civada, val…………………………………………. ll., ss.
Més sinch gallinas, valan………………………………………………………….ll., ss.
Més quatra sous…………………………………………………………………ll., 4 ss.
(Tot se paga, ço és, lo oli per St. Vicens de Janer, los grans per lo die primer agost, las gallinas y dinés per Nadal de quiscun any.)
Més té un molí fariner al terma del Far, a dos lleugas de Lladó, ne au quiscun (del benefici anyal de arrendament), 36 quarteras blat, franch de multura.
Més reb dita prioral dignitat de arrandament de una casa de St. Isidro en dit lloch de Lladó, lo qual benefici és unit ab dit priorat dos doblas quiscun any…………………….1 ll. ss.
Més reb al Rosselló com a pabordre que és de Nostra Sra. dels Vilars unit ab dit priorat mols censos, pars de delma, lo qual en temps de paus se arrendava y ne havia cent sinquanta lliuras barcelonesas, ab supositió que hi guanyaven més de la mitat per haver-m’o dit a mi los arrendadors (es Sr. de vassalls del lloch del Vilar y fa batlla)………………………….150 ll. ss.
En dit lloch de Lladó té dit priorat la casa molt gran, encara que a la vellura, emperò bons aposentos ab son cel obert, hort a aquella contiguo ab son viver molt bo y regalat de fruyta de difarens especias bona……………………………………………………………
Més dóna lo consentiment de la doma y sacristia de Borrassà, y es capella major, y per quiscun domer o sacristà que entra paga de nou ingrés………………………….. 1 ll., ss., brs.
Més dóna lo consentiment de las rectorias de la Estela y Armadàs…………..
Més dóna la rectoria de Lladó y quant entra rector paga de nou ingrés…. 25 ll., ss., brs.
Més paga quiscun canonge a dit prior de nou ingrés………………………5 ll., ss., brs.
Més és donador del benefici fundat al castell de Puntós sots invocació de nostra Sra. Antiga; dit benefici o personal dóna de reddits quinscun any ab arrendament, 70 ll. 9 brs. se’n dóna de personat 800 ll. Més és donador de dit benefici de Puntós los beneficis de St. Llambert, St. Pere y St. Pau, dos de Sta. Catharina, altra de la Trinitat, de residència, fundats en dita collegiata, del benefici diaconil y sacristia de St. Feliu de Lladó y altres vacants en los mesos del ordinari………………………………………………………………………… 70 ll., ss., bars.
Més dóna lo consentiment de tots los canonicats de Lladó……………..
Més té molta directa senyoria per la qual reb difarens foriscapis quiscun anys, uns anys més, altres menos. = De dit priorat al últim prior he vist offerir-li’n a personat mil y quatra centas doblas valens 5 ll., 10 ss. la dobla……………………………………………
(…)