(…)
Memòria de mi, Fransisco Gelat, com en aquest any de 1709, allí als primers de janer comensà a fer un fret molt tremendo, que féu uns vuit dias que de dias i de nits, crec que sempra glasava. Lo fret que féu se pot considerar, que la Tordera i rieras tot era glasat, encara que i agués dos palms d’aigua en gruxa.
Després d’eixos dias caigué una nevada allí un tant seca que loego se glasava. Al fin, era un fret que no i avia vells que aguesen vist un semblant, de tal manera que ab dita neu vingué tanta moltitut de ausells que los ànechs se posaven a ramats per lo pla de Pineda; de bacadas n’i avia moltas, fins ocas a ramats se’n posaven per lo pla. La gent mataven cossa que pasmava. D’aquí se pot considerar quin era lo fret; las favas primarencas tot à mort, que se n’an cullidas pocas. També matà mols llobins, que casi no n’an collits; los blats majorment, los més tarts los matà molt, que quedaren molt clars, que pensàvem que no colliríam res, però Nostre Sr. à proveït en tanta manera que, en comensar-se de ascalfar lo temps, plogué un poch i s’i remetéran uns blats sensa una erba, ni menos gens de cugula, que al fret o avia mort tot. Ab què ai à agut una añiada de blat admirable, majorment las terras dolentas era millor. La rahó que crèian que u feia era perquè à plogut molt poc i que las terras dolentas quant menos se réntan millors són; de tal manera que per las terras millors i avia uns bladets que tot just arribaven a genoll, que crèiam que colliríam poch blat. I féran moltas profesons i pregàrias per pluja i Déu nos donà una poca de aigua. Al fin avem collit la marsè de Déu, que jo, de mon recort, no avia collit mai tant de blat en nostra casa com aquest any.
(…)
