En lo ani de 1713 se ambarcà també la muller del rey Carlos y se.n anà ab sun marit al Imperi y tots los qui donave aiuda al rey Carlos se.n tornaren a llurs terras; so és los inglesos y olandesos y purtuguesos. també se anbarcaren los alemanys, sinó que antregaren a la ciutat de Tarragona als inglesos, ab que los catalans restaren molt afligits sensa rey y ab temor del rey Felip que no.ls castigàs.
Ab que lo dit Felip vingué ab una armada de 20 o 25 mil homes y per lo dia de Sant Jaume asetià Barcelona, y astant ally lo siti, pujaren 6 mil homes a la ciutat de Manresa ab quatre canons de pesas y astigueren alguns quinsa dias o tres semanas. Ab que, quant aribaren, los portaren la ubadiència y no la vulgueran per causa que ja.ls a l’avian portada a Igulada y després la avian tornada penra dos o tres sents catalans que avian pujats de Barcelona y axí venian anuignats y la gent los ascopetaiaren y mataren alguns, se digué. al principi ne agafaren dos, i.ls peniaren y, abans de ana-se’n ficaren fonch ab algunas coranta o sinquanta casas y, primer, pillar las tres horas . la maitat de la ciutat se cremà tota: seguidament de Sant Miquel en emunt, tot lo rodedor de la plasa, carrer de Santa Llúcia, carrer de Sobreroca, raval de Sobreroca fins contra los Infans òrfans, y tot fins al Carme y per altres pars de la ciutat, moltas. Allí una, allí duas, y assò tot se posà a terra com un (…) y s.y perdé grandísima vianda que.s cremà blat y robes.
Assò fou als 13 de agost del sobredit ani y ells se.n tornaren a Barcelona ab la demés armade. se digué que se avian cremades sis sentas y deu casas. Era general de la armada del rey Felip lo Duch de Populi.
En lo ani de 1714 se alsaren per moltes pars de Catalunya molta gent que.ls deyan voluntaris y feyan sus capitans y comendans; y n.y avia de cavall y de peu, ab que anaven corrent per tot Catalunya y se feyan donar tot lo que avian manester, o si no, s.o prenian, ab que, entra los huns y los altres, no dexaven res per casas y llochs. tenian per general lo marquès del Pual. Ab que axò durà mentres durà lo siti de Barcelona, que durà des de Sant Jaume del ani 1713 fins al mes de 7bre del ani 1714. Y l’armada astigué sempre al siti y no pugueren mai antrà. després los vingué lo socorro: al rey Felip de Fransa. Se digué que i avia 40 mil francesus y, per general, lo duch de Barbich. aqueix féu posà batarias y des del portal Nou fins al baluart de llevant, ab que feren bretxa y avansaren a la ciutat y antraren a 11 de 7 bre y no sacaiaren la ciutat ny desonrà donas perquè Barbich no.u volgué.
(…)
