«Primerament anava devant lo Pendó de la Confraria de la Sanch y los homes a dos fileres arrenglarats, aprés seguia lo Sr. Don Lucas Samaniego, Governador del camp, germà del Sr. Archebisbe, ab son Accessor y altres ministres seus ab una corona de espines al cap y una corda de espart al coll; aprés seguia lo Sr. Bernabé de Brocart Vicari General ab alguns eclesiàstics, ço és, al costat dret lo Sr. Cabiscol y al esquerra lo Sr. Ardiaca de Vilaseca y detràs alguns beneficiats sacerdots d’esta insigne Confraria, al mitg de les fileres a modo de Penitents anant devant de dits lo Sr. Ardiaca de St. Llorens ab dos capitulars als costats portant dit Sr. Ardiaca un Sant Cristo y tots ab corona y corda de espart y algunes atxas encesas; aprés seguían las religiosas, mercenaris, Trinitaris, capuchins, franciscos, y Dominichs los descalços; aprés seguia lo clero de esta Santa Iglésia ab un Sant Christo als pits cada hu y tots descalsos sens sabatas y molts sens mijas ab lo bonete a la mà y uns Rosaris anant per lo mitg de esta professó de trecho en trecho tres sacerdots, e de tres en tres cantant ab to devot y fúnebre motets de la Passió de Cristo Sr. Nostre y cent y cuatre penitents ab diferents modos de penitència que edificaven moltíssim; aprés seguia lo molt ilustre Capítol ab un Sant Christo als pits com lo clero y sens sabatas anant al mitg lo Sant Christo de la Sang ab moltas atxas que les portaven Confraras ab sas vestas y caras tapadas y alguns descalsos y inmediatament seguia lo Ilm. Sr. Archebisbe Nostre Digníssim Prelat y sa família, tots amb una corona de espinas y corda de espart, y aprés seguia ciutat y los ministres y ciutadans així mateix cada hu ab corona y corda de espart, y detràs de tot las donas en tropa, y havent entrat a la Seu lo Sr. Archebisbe pujà al púlpit comú y féu una plàtica molt devota que edificà molt al poble, havent-ne fet altre al eixir la professó a la porta del Presbiteri hon estava lo Sant Christo de la Sang. Los sermons féu dit Sr. Archebisbe per profit de les ànimes són dignes de tota ponderació y feren gran profit espiritual. Tots los dies se reserva aprés de completes lo Santíssim Rosari cantant en quiscuna dena alguns
motets a Maria Santíssima…»
