(…)
Els vaixells de Malta fondegen en aigües de Barcelona. Dia 15 de juliol del present any [1769] donaren fondo a una llegua de esta ciutat los vaxells de Malta.
(…)
Die 5 de Agost de 1769 a las dos horas de la matinada se ha calat foch en casa de un fideuher en lo carrer de Moncada, però no obstant ser molt, se ha pogut remediar.
(…)
Dia 21 de juliol de 1770 se desbaratà a onse horas del vespre lo rellotge de la Seu, de tal manera que tocaba quarts y horas a un temps, sense ordre ni concert; en lo següent dia se hi treballà per compondrer-lo, però no se pogué concluhir lo adop, el que se remedià lo endemà de Sant Jaume Apòstol, en el qual dia no se hi treballà per ser feriat; tal descomposició del rellotge de la Cathredal fou lo haver-se romput lo barrot que dispara lo senyal dels quarts, segons mu ho digué son rellotger Barthomeu Bofill.
(…)
Lo dia 4 de maig de 1773 succehí a las nou horas del matí lo gran alborot dels joves solters, a causa de voler-los allistar y quintar violentament per lo servey del rey, des de la edad de 16 anys fins a 36; moltíssims fugiren de bon matí, tement-se de las quintas, sent los portals de la ciutat oberts y molts de altres havent-los trobat tancats, se n’anaren de tropell a la Seu, armats de bastons y barrots de fusta, fent-ne seguir de altres encara que se resistisen. Entrats que se n’hagueren a la Seu, rabiant de quimera, dexant escandelisats los ohidos de la gent pia, demanaren al monjo la clau per pujar-se’n furiosos al Campanar de las campanas; no pogué detenir a tanta xurma de minyons com hi havia; se agafaren a las cordas de las campanas, anant totas a l·aire. No contents encara de axò, volgueren muntar al campanar del rellotge, per fer tocar, per un asmolet que tenian pactat, la campana de las horas, ab lo qual sonido, unit ab lo de la Tomasa a rebato, no ignorant los habitants de Barcelona ser aquell tocar a somatén, consternaren a los més de esta Ciutat. Las campanas no pararen de tocar des de dos quarts de 10 fins a dos quarts de una, que se publicà lo vando del perdó y procurà sossegar tota aquella comoció de ànimos lo actual Illm. Climent pujant al púlpit de la Cathredal, fent una plactiqueta per aquietar-los, anant-se·n ab molt seguit de minyons al Palàcio del Comandant General, que era Oconor Phaly, a qui no permeteren que hi anàs en coche, sí que a peu, acompañant a Sa Illma. fins a Palàcio, dient-los que se n·anassen quiets a casa seua, que la cosa corria per son compte y que no se temesen de res. Después se tingueren vàrias juntas a Palàcio acerca de lo succehit en punt a l·alborot dels minyons y joves solters, dels quals ne resultaren no pocas desgràcias a causa de la insolència y violència que los Burots cometeren en disparar los trabucs a alguns que isqueren fora de un dels portals, pues feriren malament a dotse o tretse minyons fugitius y esto fou lo que alterà més los ànimos.
Succehit, pues, tot est desori en Barcelona, se donà providència de posar moltas graellas encesas en la nit per tots los carrers y plazas de la Ciutat, redoblar las rondas per la quietud pública. Los xefes feren fortificar Barcelona, Ciutadela y Monjuich ab molta artilleria y municions de guerra; se posaren los canons de campaña a la exida dels portals. En lo Portal Nou, devant de la Collecta, los caballs de frisa y estacadas; y també en lo Portal de las Atarasanas. Últimament han vingut de Madrid los Srs. Diputats Marquès de la Manresana y Dn. Ramon Posich; han tingut sas juntas y ha acabat conforme se desitjaba per la quietud pública de ara y per a sempre en est particular.
En tal dia no tocaren més campanes en la Seu, fora de senyalar la Olaguera las oracions, sens tocar las 3 batalladas la més grossa, per no tornar a conmoure los ànimos de la gent, sent tant fresca la llaga.
(…)
Dia 21 de Desembre [1782], St. Thomàs Apòstol, sent tots los anys la nomenada fira de Barcelona, majorment dels indiots, per menjar-se en las venideras festas de Nadal, amanesqué clar, sens núbols alguns, ab lo que tothom pogué anar a comprar al Born y esplanada pollas y gall de Indi, moltísims a pasejar y veurer-los concertar y la menestralia traurer sas mercaderias a las portas de botigas, cada qual de son ofici, a saber, los
(…)
