Caldes de Munbuy, y Juriol 2 de 1798.
Caríssima J[ose]pha. Esta és per dir·te com avuy vem començat a pendra los banys. Per la hora present tots astem bons, gràcias a Déu, axí sigui tots vosaltres. Sobre tot coydado en las cosas de casa, y en Ramon que vàjia a·estudi y que sigui bon minyó; que si és bon minyó, com vindré ne astaré molt content; y al mateix la Antònia. No·s descuydeu de regar tot com pugueu. Feu que tot vàjia b[é]. Aprofiteu los pèsuls, y las pocas guixas; y encara que as pèrdia un dia de batre, pot lleurà la terra; que penso qu·es podrà arrendar lo matxet a la roda y al parey. Que fàcia lo que més convínguia; y si las sinquenas se tranquésan, donau presa en lo Giró que las mudi; luego aneu a buscà truynella a Sitges, que lo Giró ja saph qui an tindrá. En·fin feu que tot vàjia b[é]. Y escriviu·me en volta de correu; y que escríguia lo Ramonet mateix, entre ell y Mosant Janís. De tots nosaltres, molts y molts recados a la J[ose]pha y al Ramon, y la Antònia, y a la Maria Teresa, y al Josapet de la Plana Novella, y a Mosant Janís, y a Mosant Anton del Vinyet, y a·n Joanet lo que tu saps; y si lo Assidret y és, feu·li un pató per cada un de nosaltres. No dich més per no cansar·te. Qui te astima y ama de cor és ton pare, Joseph Girona.
