Noves Ordinacions, fetes pel magnífic Ajuntament de la vila d’Aleixar

1
Primerament se mana y ordena que los bestiars, per entrar y eixir del terme de Aleixar, així per pasar de trànsit de un poble a altre, com per entrar a pasturar las herbas de sas terras, sols púguian passar per les carreradas següents: primo per la riera dita Mussara, començant al terme de Vilaplana fins a entrar al terme de Riudoms. Secundo: per la altra riera dita de la Vila, començant al terme de la vila de Aleixar fins a entrar al mateix terme de la de Aleixar, juntant-se ab la expressada, dita de la Mussara. Tercio: per la riera dita de Suvià, començant al terme del lloch del Castellvell fins a entrar al mateix terme de Aleixar, juntant-se ab lo de la Mussara. Quarto: per lo barranch dit de Mascabrés. Quinto: per lo barranch dit de la Fulleda. Sexto: per lo barranch dit del torrent de Llagostet. Septimo: per la carretera que va des de Vilaplana a la vila de Reus. Octavo: per lo camí de Alforja, que se junta ab dita carretera de Vilaplana. Nono: per lo camí de las Borjas ab lo barranch de Rocabruna. Decimo: per lo camí de Mascabrés, que va a la vila de la Selva, junt ab sa travessia que va a Vilaplana. Undecimo: per lo camí de las Fulledas, terminant ab la carretera de Prades, junt ab sa travessia, que va al mas dit d’en Blay, que prosegueix per lo camí dit las Trillas. Duodecimo: per lo camí dit de la Riba, que va al lloch de Castellvell. Y decimotercio: per lo camí de Sant Antoni.

2
Ytem se mana que ningun ramat de bestià de llana èntria, ni ísquia de dita vila de Aleixar, ni transítia per algun dels camins que existeixen en son terme, que no sia per los sitis y carreradas, que quedan señaladas y declaradas per suficients per a ditas entradas y eixidas, trànsit y passatge per a introduir-se a pasturar en las terras de dit terme, baix la pena de tres lliuras per cada vegada que se contravínguia. Aplicadera esta y las demés, segons té declarat Sa Majestat.

3
Ytem se mana que dit bestiar no púguia atravessar las asséquias o conductos de aigua de dit terme, ni pasturar las herbas de sas voras, baix la pena de tres lliuras per cada vegada que se contravínguia, no entenent-se esta prohibició en los sitis de aquellas carreradas per las quals crusan aquaductos.

4
Ytem se mana que per a introduir-se lo bestiar de unas terras a altres no púguia fer-se saltant marge algun, baix la pena de tres lliuras; pues sols podrà lo bestiar introduir-se en las terras tancadas y en los temps no prohibits per aquell sol paratge per ahont se introdueix lo parell de animals per son cultiu.

5
Ytem se mana que ningun bestiar éntria en las terras en què troban espargidas per ellas las garbas de blat, civada y demés grans, llegums o fruits. Però podrà practicar-ho, si las ditas garbas se encontrassen recullidas o amontonadas per son dueño, no acercant-se al siti del munt. Tot baix la pena de tres lliuras.

6
Ytem se mana que dit bestiar no éntria a pasturar en las mallolas que no hagen passat quatre anys després de plantadas; en las viñas des de que començan a brotar fins a tres dias después de vermadas; en las terras sembradas de qualsevols fruits que sian fins que aquells estíguian recullits. En los camps, emperò, de avellaneràs y plantats de garrofers ningun temps del any, perquè en tots se damnifica sa cullita, baix la pena de deu lliuras.

7
Ytem se mana que los bestiars que éntrian a pasturar en terras en què hi hage plantats alguns arbres no deuran acercar-se a ellas a la distància deu palms, mentras tínguian los fruits pendents; y eixa mateixa distància deuran guardar en tot temps del any en los arbres que no perdan las fullas; e igualment en los altres, [si] són jóvens, anomenats donsells, baix pena deu lliuras.

8
Ytem se mana que los bestiars no púguian entrar en terras preparadas o cultivadas, ni en las de rostoll en temps de pluja, ni en los que plovisca, ni en aquellas matinadas que, per la abundància de la rosada que ha caigut en la nit y anomenan aigüaleras, se troba la terra mullada, baix pena de deu lliuras.

9
Ytem se mana que los bestiars no éntrian a pasturar aquellas terras anomenadas vulgarment cultivàs, en què lo dueño tinga posat lo señal de un muntó de terra, pedras, cañas o altre de estil entre los pagesos de dita vila, per a señalar que lo bestiar no púguia entrar en aquellas, baix la pena de deu lliuras.

10
Ytem se mana que los bestiars no éntrian, ni púguian introduir-se, per motiu algun, en las terras o en qualsevol lloch que hi hage roldó, així cremat com per a cremar, baix la pena de deu lliuras.

11
Ytem se mana que los bestiars no púguian pasturar a las cañas, tamarits, magraners, gatells y altres arbres o malesa, que tròbian plantadas y se plàntian, o que naturalment nàsquian en los parapetos, reforços o antemurallas; que se fàssian en las terras confinants ab los torrents, rieras y barranchs per a defensar-las de les avingudas de las aiguas, baix pena de tres lliuras.
(…)