a)
Vilaseca, y D(esem)bre 5 de 93.
Esteva: Ay rebut la teva desetenta carta y veix tota la teva picardia y s’és averiguat tota la meva traigèria que tenia en eix assumpto. Sobra tot no’t descàlcian, nega sempre y digas que ellas són minyonas de totom; ella (ha) estat ab lo fill de Jaume Vidal, promesa ab Guinot també y pitjor que en tu. En fin, an estat de aquell que (ha) volgut. Sobratot no’t déixias de anar al coleigi y conferenciar-te; per amor de Déu no déixias lo curs que lo demés ya o veurem. Ves-te’n a trobar lo para Maigí y confece-t’i y que parli ab lo Sor. Rector de la dita parròquia en que me insinuas.
Ta mara està mitg morta; yo sens saber lo que me fas. Te estimaré escríguias una carta al Sor Dn. Pau Ollé, ton amo, per veurer si’ms donarà algun avís de ton germà: no sabem si és viu o mor. Tinguérem notícias de què estava malalt en Figueras y jo ay escrit quatre o 5 cartas, fins a son amo, però com no ay sabut en quin ospital està, ni en quin lloch, crech que no l’aurà rebuda.
Lo Sor. Rector de eixa Parròquia té carta mia: veuràs las resultas. Sobratot las llanzetas; no podem sangrar.
No’t déixias lo curs. Sobra tot encara que fosen reprevas o tameràrias, ya se poden parà.
Anton Voltas, ton para.
b)
Vilaseca y D(esem)bre 19 de 1793.
Esteva: Ya veig la tua pretenció, però mira que’t veuràs atrapat: ci tu no’ls has ensenyat las cartas que yo te ay escritas poch me fa tinguin avocat y procurador, perquè lo que yo ay escrit al Sor. Rector y Pàrroco de Sans, Jaume, no ha divulgat ell res de tot lo que yo li escrigué. Enfin, ci tu tens trasa per traurer la roba de las mans de ellas, no me fa res. Però torno a dir-te que ellas te costaran lo anar-te’n al Cordó, y seràs lo mateix que lo altre ton germà. De cap manera ensènyias cap carta en ellas, que de lo demés poch me fa. Tinch entès que ni al Coleigi vas; yo no sé com ho faràs. Ya veus que has pardut un añy. Y ci perts est altre, te’n podràs anar allà ha hont vullas. Los guilandos, ya te los enviarem tan prest com podrem, però diners per esta estació present, no te’m podrem enviar cap. Tinch grans queixas de ta mastresa que no fas cinós lo dropo: no t’ecostas a la Botiga, ni t’estàs gens a casa, ni tens cuidado als parroquians. Enfin, lo fadrí que entrà derrera de tu trau més calaix que no tu! Home hacestat mira que no traus per la vida, y no te lo faran. Perquè te desengànyias te remito esta la que me remetí la tua Sra. y veuràs en ella los teus mals posuhiments.
Ci tu no veus de ficar-te al ospital no trobaràs ningun hamo que’t prènguia, per dropo. Las llanzetas sobratot.
Tot teu, ton para, Anton Voltas.
Estich esmir(a)t en tantas cartas qui me has escrit. No as parlat res del Coleigi, ni ci han comensat l’anatomia, ni res. Mira que per tu traballas, y no per mi, y te cadaràs com un droga.