«…assisteix lo poble, esto és, la Congregació ab vestas penitents de tota mena, disciplinants en sech y en sanch; y cada qual segons sa devoció, o passió, y las damas totas ab alguna imatge en les mans. Aquí deu procurar lo Pàrraco, per evitar tropell, destinar i repartir dits penitents, al Presbiteri, altres a la Capella del Roser, altres a la Trinitat, o com millor se puga.
Col·locats ya tots a la Iglésia, se fa una breu plàtica en la que se procura tocar lo pas de la Sentència de Nínve en cas no fessen penitència ahint lo profeta Jonàs. I al parlar dels Ninivites, entra luego a la Iglésia una gran turma de gent dits Ninivitas (en llengua de Sarreal) vestits tots de penitència y alguns d’ells horrorosa. Estos no estaven encara presents en la Iglésia, que per aquest fi i pas estan esperant a la Casa de la Vila; y al arribar lo Predicador al pas dels Ninivites, èntran luego ells, y és precís beixar ja lo Predicador del Púlpit perquè lo que va al devant (que ja procúran sia de una espantosa veu), portant una creu verda grossa y arbolada, comensa ab un espantós crit: Señor verdader Déu; y luego tots los demés crídan: Misericòrdia, deixant-se caure tots a terra a excepió del que porta la Creu. Luego se segueix en tota la Iglésia una gran llanto.
Entrats tots en la Iglésia procurarà lo Pàrroco un poch de silenci y pujat al Púlpit procurarà ab tota brevetat excitar-los a que vàjan tots amb devoció y compunció, no buscant disputas ni preheminències, per cuyo fi al comensar eixir la professó que serà luego de dita exortació del Pàrroco, deurà est pasar-se a la porta de la Iglésia per a ordenar-la y dirigir-la. Advertint que en aquest any 1798 alguns del Ninivitas anàvan demasiat indecents per anar massa descuberts de sas carns, lo que procurarà remediar lo Pàrroco, pues és més motiu d’escàndol que de devoció.
En dita professó van tots tant homes com donas, grans y xis, seculars y eglesiàstics descalsos. En dit any anava la professó ordenada com se segueix: primer anava al devant una imatje de un S. Christo que és del altar del Roser portat per un ordenado ab bonete y Mateu, y assistit de dos miñons, un a cada costat ab una atxa cada un. Luego, de dos en dos, a dos fileras la miñonas petitas; després las més grans, y últimament las donas casadas. Luego se seguían los homes ab ciris y després los que partaven atxes, y entre mig de les fileres de estos, los penitents. Després se seguían dos files los Ninivitas, y després començava la Congregació del St. Christo del Chor, portat per altra ordenando ab dos miñons ab vestes y atxas a son costat, y sempre pel mig de las dos fileras los diciplinats, que són ab molta abundància y tots procúran anar prop del St. Christo que va al últim de la Congregació portat per quatre sacerdots ab alba y estola y al últim de tot va sota tàlam la Relíquia dels Sants Màrtirs Abdon y Senén ab lo preste y Diacas.
En la professó se canta lo Miserere, y al arribar la imatge a la Plassa Nova ahont està preparada una capella ab son púlpit, se para allí y se fa un gran sermó».
