Coblas per cantar á las minyonas en temps de camilleras
Per la tua gran finesa,
Y la bona voluntat
Cantarém ab alegría
Y no’t voldriam enfadar:
Lo tracte es de ta hermosura
ques una cosa sens par.
Nostre Senyor t’ha criada
Per fer morir y penar.
Lo primer, es un goig alegre
Comensant ab lo teu cap,
La hermosura de ta cara,
De la boca y lo teu nas,
Dels ulls y los teus cabells,
Il teu fron tan ben posát.
Nostre Senyor t’ha criada
Per fer morir y penar.
Lo segon, ab alegría
També voldria esplicar,
La cara tens tan hermosa,
Com un clavell encarnát:
Als llavis tens una rosa
Ditxós qui la alcansará.
Nostre Senyor t’ha criada
Per fer morir y penar.
Lo ters, de la tua llengua
També voldria cantar,
Que per dos mil maravellas
Obras tu ab lo parlar:
Sen pot tenir per ditxós
Aquell quet podrá alcansar.
Nostre Senyor t’ha criada
Per fer morir y penar.
Lo quart, es un goig suau
Que nes fet ab fantasía,
Tractant del teu cos present,
Del teu aire y gallardía:
Jo crech que tot hom se admira
Del teu hermós caminar.
Nostre Senyor t’ha criada
Per fer morir y penar.
Lo quint es de tas virtuts
Graciada tens la memoria
Perque la has alcansada
Del que regeix la gloria:
Sempre t’tinch á la memoria
Y mai te puch olvidar.
Nostre Senyor t’ha criada
Per fer morir y penar.
Lo sisé, es com resplandexes
Ab ton aire y hermosura,
Nostra Senyora t’ha criada
Com á linda criatura:
Tota la mia ventura
Está á la tua mà.
Nostre Senyor t’ha criada
Per fer morir y penar.
Lo seté per cumpliment
De tot lo que havém cantát,
La tua gran hermosura
Me dexa cautivát:
Lligát ab fortas cadenas
Tan sols tú las pots trencar.
Nostre Senyor t’ha criada
Per fer morir y penar.
Lo vuité, ab ta llicencia
De tú nos volém ausentar,
Si en res te hem agraviada
Ab lo cantar y sonar,
Devant de las tuas plantas
Perdó te volém demanar.
Nostre Senyor t’ha criada
Per fer morir y penar.
Santas festas vull donar
Las que te Nostre Senyor
A ton Pare y á ta Mare
Y á tú prenda de mon cor:
Perleta mia estimada
Que no te puch olvidar.
Nostre Senyor t’ha criada
Per fer morir y penar.
Santas festas te vull dar
Axis te las donia Deu
Esperant que siguias meva
Que es lo pensament meu;
Bona amor á Deu siáu
Ques hora de retirar.
Nostre Senyor t’ha criada
Per fer morir y penar.
