A la Real Junta de Gobern del Comers de Cathalunya.
Molt Illustre Senyor.
La major part dels naturals de esta provincia han desitját en tot temps una gramática impresa de la llengua cathalana; y casi tots los estrangers, que per rahó del seu comers venen á esta capital, la troban també á ménos, pera perfeccionarse en la llengua, y poder comerciar en lo interior del principat, qual falta no experimentan en altres paíssos igualment civilisats. Volent jo ocorrer á est inconvenient y satisfer tan grans desitgs, he ordenat esta, que es la primera, que ix á llum de dita llengua; per lo que si tè en sí algun defecte es escusable; puix, no he pogut valerme de las ideas de altra.
Tement esta nova gramática la crítica mordás y severa, per sa natural propensió, si me es licit dirho, se me escapa de las mans, y sen va, com á son centro, á V. S., pera que la patrocine. Ja donchs, no sò arbitre en la elecció de Mecenas; sols me toca suplicar á V.S. se digne ampararla y protegirla.
No dubto, que essent esta Real Junta, la que per tants medis procura la exâltació, la prosperitat, la gloria y lo esplendor de las arts é industria en esta provincia, y no pensa, sino com podrá ferla felís y ditxosa, protegirá també esta gramática, que preten exâltar la llengua cathalana y elevarla al mes alt grau de perfecció.
Jo he procurat vestirla ab la decencia, que he pogut, y me ha permes la pobresa del meu ingeni, pera que se presente á V. S. ab lo decoro y puresa, que correspon. Espero, que permetrá també V. S., que isca al publich á la sombra del molt honorable é illustre nom de la Junta de Gobern del Comers de Cathalunya, pera que ab aquest adorno sia mes respectada, y aparesca mes galana y mes hermosa.
Accepte, donchs, V. S. apaciblement esta ruda y tosca producció mia, com á primera materia, pera emplearla ó convertirla en altra mes perfecta; y sapia lo univers, que no sols los artistas, los inventors de instruments y máquinas, la industria y manufacturas, experimentan lo influxô y favor de V. S., sino que se exten també son poderós estímulo á las lletras y á la llengua nativa.
No me atrevesch á decidir lo mérit de esta gramática; axó ho determinarán los homes de mes talent y crítica. Jo sols tinch la honrosa satisfacció de poder dir de ella: que no hi ha ab qui compararla; y que, si mereix la superior aprobació de V. S., sabré, que he acertat conforme la importancia del assumpto.
Barcelona 22 de desembre de 1814.
Joseph Pau Ballot prebere.
Prefaci
Encara que nostres pares se gloriáren mes de illustrar la patria ab fets y hassanyas que ab escrits, estimant mes obrar com á héroes, que parlar com eloqüents; no obstant no deixáren de enriquir la llengua cathalana ab varietat de paraulas é ingeniosas y agradables frases ó maneras de explicarse, que la fan tan estimable com las demes de Europa. Alguns han pretes desacreditarla, dient: que no es llengua, sino un modo particular de parlar incult y bárbaro, sens gramática é incapas de tenirla. Y açó, per la poca intelligencia que tenen de las veus cathalanas, y perque no saben que consta de totas las parts de que déu constar una llengua.
Es la llengua cathalana no sols propria y verdadera llengua, sino sensilla, clara, pura, enérgica, concisa, numerosa, flúida y natural; y es tan sentenciosa, cortesana y dolça, diu Andreu Bosch y Escolano, que no hi ha llengua que ab mes breus paraulas diga mes alts y millors conceptes, tenint en tot una viva semblansa ab sa mare llatina. Tot lo que se pot molt be conéixer en los escrits cathalans de 1600 fins a 1702. Sia per exêmple lo preámbul del capítol primer del llibre dels drets y tributs de la Generalitat de Cathalunya, que es com segueix.
«Lo vas de elecció y doctor de las gents sant Pau, en sa epístola primera á Timóteo, tractant sapientíssimament dels mals que provenen de la immoderada codicia é inordenat amor de las riquesas, diu, que la codicia es rael de tots los pecats: radix enim omnium malorum est.
Ab lo diner totas las cosas se consegueixen y li prestan obediencia, com se diu en lo Ecclesiastés: et pecuniæ obediunt omnia. Los superbos buscan los diners, perque ab la jactancia de aquells viscan superbament. Los luxûriosos y glotons cumulan riquesas, perque vestint delicats y preciosos vestits, y menjant cada dia espléndidament, pugan víurer ab sas carnals delectacions una vida epicúrea y luxûriosa. Los homes rendits y cegats de la avaricia no dubtan de cométrer en los pobles y ciutats furts ocults, y en los camins públichs latrocinis. Altres perniciosament de la república en fabricar monedas falsas y adulterinas, y retallar las verdaderas. Altres (lo que es mes detestable) matan á sos próxîms, pera que pugan gosar de sos bens. Del diner naixen los plets injusts, las controversias, las rixâs, los enganys y las calumnias. Y finalment ninguna cosa los mortals tan atrevidament buscan, axí per bons com per mals camins, com lo ferse richs. Açó es lo que ab amargas llágrimas plorava Jeremías en lo capítol sis y vuyt.
Diligentment, donchs, es menester desraelar la avaricia dels cors dels homes, pera arrancar de ells tots los pecats, &c.» ¿Qué concluírem de est exêmple? ¿No es esta prosa sensilla, clara, concisa y pura? ¿No tè esta locució tota proprietat, llimpiesa y energía? Callen donchs los verinosos detractors, y confessen: que ab tota elegancia y puresa sabem los cathalans expressar en cathalá nostres afectes.
En quant á la poesía sia per exêmple la seguent décima dels zelos de sant Joseph, quant véu prenyada la Verge sa esposa, y com volgué deixarla, fins que lo ángel li revelá lo misteri:
Décima
Un Nu macis, entre humana
De cedro y divina fusta,
Fa que Joseph se disgusta,
Puix no hi pren aixa ni plana:
Traballa, mes no de gana;
Deixarho tot determina;
Pero quant pren la barrina,
Perque no hi pren, pren la serra;
Y l’ángel li diu: No s’erra,
Joseph, fusta tan divina.
¿Quí no celebrará lo ingeni, la gala y la bellesa de esta poesía? ¿Qué llengua será tan sublime, que puga ab major proprietat y vivesa expressar la sospita é inquietut de sant Joseph, que la llengua cathalana en la dita décima del celebrat Dr. Vicens García? Sols no compéndrer be la eficacia de las paraulas, pot ser motiu de no admirar esta poesía ni de apreciar una llengua digna de emplearse en tots los assumptos que fan honor á las lletras. Podría citar molts altres escrits cultos y elegants en obsequi de la llengua cathalana; pero no es del meu institut lo probar la grandesa de nostra llengua; per axó bastará á qualsevol llegir lo llibre de empresas cathalanas del canonge Romaguera.
He ja dit també qua ab dificultat se podrá trobar altra llengua, que sia mes breu y concisa que la nostra; y axó es per la abundancia que tè de monossíllabos, com es de véurer en las seguents quartetas, que compongué lo númen poétich de don Ignasi Ferréras, doctor en medicina.
(…)