(…)
Perquè unas Donas sobre bingudas aixís n’i ha moltas, que sempre suplícan y sempre ab las Llàgrimas deban dels ulls del seu espòs Marit. Y de vegadas no miren ditas Madrastas de unas aixís de moltas cosas que ellas alcancen ab sas trasses y mañas y bonas paraulas que ellas sòlent tenî tant dolsas. No miren si és Lícit ho si·s Lícit, sinó que dihen que «lo meu home m’o ha donat». Ho, resposta Falsa! Que si no fos la ziu ziu ha la orella al Capsal del Llit y la perfídia, no alcansarían moltas cosas de què no·ls pertoca. Que de vegadas hi haurà mols adressos de prendas, de Joyas, y tal voltas ja seran dels Passats, que prou los haurà costat. Y bindrà una Dona sobre binguda, «la bien compuesta», darà entenent ha lo estimat seu home de fê·u cambiar ho malbaratar, sense an ella costar-li gayre, dién: «Què·n faràs, de aqueixas cosas bellas? Fem-na un cam mas!» Hi dihén: «Y·m compraràs unas altres Arecadas més grossas que las que porto. Y si són de birolats, me las compraràs de Esmeraldas.»
Ho, banitat de unas Donas aixís! Que de begadas Logrin unas cosas com aqueixas, que ho procúran ha quitâ·u ha la hereu, Fill primé de la primera Dona. Que un Para que té una bona Conciència ha Càrrag de Ànima, no deu desfraudar ni Malbaratar res dels adressos y de prendas de Joyas dels basabis y Avis Passats, per una Dona sobre binguda aixís. Perquè és cosa que no·s pot Fê, perquè unas Donas de questas, moltas que se n’i ha, no entren ha la casa per cap havono, sinó per donâ un desvono. Se entén, si lo marit las escolta massa y de moltas cosas las creu y las deixa fer. Perquè si poden quitâ·u ha lo hereu, no·y Fan lo Fals. Perquè unas Donas aixís és tant la seguedat y tenî al cor Robat ha lo home, que de vegadas consebol cosa alcàncent, tant si·s Lícit com si [no]·s Lícit.
Sí, Fills meus, aquí ja s’a de tenî Compte ab lo parlâ, ja s’a de anâ ab aquella Cautela ha no dî res al Contrari. Perquè si al Para té Pocecions y béns, si s’u ha guañat ho no s’u ha guañat… Però se entén que moltas Pocecions y béns ja bénen de los Passats, sinó que ha molts Pares y Personas que per lo fê poch exxercici que Fan de no treballâ, és la causa que no sàbent estâ sense Dona per recrear-se y delectar-se las delícias del cos, dels apetits de la carn. Però molts Pares hi ha que per una Dona Fan exzegalladas, ha dezolâ al pobre hereu no més que per una Dona. Y tal boltas entrarà la Buen Compuesta sense treballar gayre y donar-se bon tems de tot aquell Vint-i-un Ple sense costar-li gayre de Fañar y suar.
Sí, Fills meus, si hous trobeu ab un Lance aixís: Biudos ha Fora tems, tenint lo Hareu Casat lo Fill primé de la primera Dona, portan-se bé per los Profits de la Casa, no se ambojiu ab cap més Dona. Perquè si és de aquellas de mala Condició, no càusan sinó gasto y de vegadas algunas Desunions sense ningun Profit ni bé. Fills, per això, si la naturalesa vos atormenta, no se heu de entregar ni casar ab cap mes Dona. La naturalesa, reprimir-la. No criar-se ociós. Fer exzercici. Treballar y no estar en Baga ha fer una cosa hu atra. Perquè diu y porta la Sagrada Escriptura que en aquest Món no podem tenî dos cosas sues: Delectar-se y Regnar ab Christo diu que no pot sê. Sí, Fills meus, no criar-se ociós, que és la causa y Perdició de molts hòmens, perquè persegueix las malas Ynclinacions de la naturalesa, del vici del cos, que és la perdició de Béns y Personas. Y, aixís, treballâ, treballâ, tant per los profits del cos com del Ànima. Fills meus, procurâ de cê uns bons Christians en aquest Món de Misèrias, perquè tant com Farem bé en aquest Món ha Lley de Déu, Fills, tindrem descans ha l’altra ha la Glòria Celestial per·a sempre, Amén.
Sí, Fills meus, Concidereu-o bé lo que jo, Pau Porcet y Casas, vos y escrit per fê·us patent de moltas cosas que han succehït y pàssant en aquest Món engañador. Perquè vos repetesch, Fills meus, que un Para lo tornar-se ha casar no ha de borrir los Fills primers de la primera Dona per la Segona, perquè és un grave pecat y la Lley de Déu no u mana així. Perquè se ha de fê un bon pensament com ha Para de una y bona Conciència: lo qui és primé és primé. Perquè ja sabem lo que són unas Donas sobres bingudas que entrin ab una Casa que·y hi haja béns y después, demés de això, aber·i Fills de la primera Dona, segons la Conciència de un Para. Apart que molts tot ho hagin de fer anar enranou, no més que per lo contento y delícias de una Dona. De vegadas serà una Dona que lo capsal del Llit tot se explica y se anrahona lo que fa y contrafà entre dia, ho bé de lo hereu, ho ve de la Jove, ho bé de los Fills primers de la primera Dona. Tot novedats y novas al Capsal del Llit. Y de moltas cosas, tal voltas, si és com lo dit xich, ho propòsan com al Bras. Y tot no és sinó enfengir-se cosas més del [que] no ce haurà dit y fet.
Y aixís molts Paras no deuhen creure unas Donas aixís, de portar novedats de lo hereu y Jova, ni dels primers Fills, ni escoltar-la segons la cosa, perquè no és de vegadas sinó composâ una Ruhïna y maraña entre lo dit Hereu y Jova y los demés Fills propis de la primera Dona. Y de vegadas tindran més bondad per mirâ tots los profits més convenients per la Casa, que no farà may una Dona sobre binguda. De aquest modo, de vegadas no són sinó per agraduar-se y treure’n tot lo que poden, de la Casa; se refien del Llegat haseñalat del seu marit per quant, si se mort primé que ella, per fúma al camp per no volê de vegadas estar privadas de sas llivertats. Y després, qui u paga y an ba en pena és lo pobre hareu ab tota la demés Família.
Sí, Fills meus, tot això càusan molts Pares lo casar-se hatra begada y ha Fora tems ab una Dona sobre binguda. Aixís que sol succehí y passa molt, que la experiència hans ho fa veure hi hans ho enseñe tots los dias de aquesta Vida, que són més apreciadas y beneradas, més que la primera Dona. Y sol cê aixís com diuhen molts: las primeras sòlan sê Porqueras y las segonas Cambreras. Per lo dictamen del ditxo tot, de vegadas, és guisajo, estimació y cor ca vols, cor ca desitja. Tot són Plahers, desigts y gustillos. Però ja sabè que un Para que has torni ha casar, per·oxò no ha de restâ de estimâ la segona muller, però al mateix tems ha de Procurâ que baja ha recta ab totas las cosas de la Casa, ha no sê desfraudadora y no quitar res may del que perbé y toca a l’areu. Perquè una Dona sobre binguda aixís també ha de mirar per la Casa al mateix com si·n fos Filla. Y de aquest modo sol sê al contento de tots y may tant fàcil de abê·y cap que entendre ni cap Ruhïna.
Sí, Fills meus. Però, ditxós qui no s·i encontra, ha tenî Madrasta! Que són pocas las que miren lo profit de la Casa que entren, que no se’nt pot dir de vegadas gayre bé segons ellas, porquè no procuran sinó agraduar-se tot lo que poden, y de vegadas als apart que molta cosa als és Lícit.
Sí, Fills meus, lo Para que has torna ha casar, y segons la Dona que encontra, de vegadas de moltas cosas no l’a de creure, perquè segons lo que és no causa altra cosa sinó un Ruhido y desunió a la Casa entre los Fills y los demés, y després no són sinó malas bolenses.
Y aixís, Fills meus, si aus beheu Biudos, sén ha Fora tems, tenín lo Hareu Casat, Fill propi primé, hanbèn encontrat una bona Jova, per lo profit y bé que jo hos buy per la pau y tranquilitat de Casa, no us torneu ha Casar, no us angañi cap més Dona, perquè de begadas bal més una bona Pau ha casa que tot. Sí, Fills meus, perquè són cosas, aquexas, que molts Pares tenen las Concièncias molt amplas per una sobre binguda Dona ab una Casa així: compòrtan y sufrexen y deixen fê moltas cosas, que de vegadas ni tant sols serbeix gents de Profit per la Casa. Sí, Fills meus, solt succehî y passa molt així, perquè si molts Pares y Personas que estant en aquest Món de misèrias y treballs se pensàban y afiguràban y se regonexían en aquest Dictàment aparament y fê Reflecció: «lo que no Bulguis per tu, no u Bulguis per ningú», anirían més asegurats y ha tenir Compte de nâ tocats y Posats ab moltas cosas per anâ ha recte al Camí Real de la Glòria Celestial en lo Cel.
Sí, Fills meus. Ho, quants n’i ha en aquesta miserapble Vida que no fan aquesta reflecció de aquest Dictàment! Que si ho refleccihonàvan serían Pares y personas de més bona Conciència y conducta, més del que de vegadas no són.
Sí, Fills meus, vos y escrit la primera part lo dia 24 de Agost del any 1817.
