Desde los primers moments en que se publicá en 31 de Mars de 1830 la Pragmática Sanció ab forsa de lley, feta per lo Senyor Don Cárlos IV en las Còrts generals de 1789, que restableix la lley de Partida citada, se suscitáren alguns duptes motivats mes principalment per lo secrét en que habia quedat la Pragmática, que per la disposició legal conté.
Calmáren en apariencia los recels dels esperits inquiets, quedant en una especie de fingit adormiment, fins que ab motiu del imminent perill en que ha estat la preciosa vida del Rey nostre Senyor en lo mes de Setembre últim, se tonrá á móurer lo errór que, conduhint per lo fals zel, corregué precipitat ab manifestacions alevosas á la boca de la desgracia, de la cual la Divina Providencia sola ha pogut salvarnos.
Entretant se han sembrat y continúan difundintse entre lo sensill poble y entre totas las classes del Estát errórs grossérs y transcendentals, als que es ja indispensable oposar la veritat y la justicia, fundada en la consuetút antigua y lley de Espanya, y en los fèts.
Lo triunfo de aquestas virtuts y drets sempre ha estat cert, y ho será al present, si al temps ques’ fa la comprobació de las proposicions seguents lo Gobern de S. M. sosté ab la energía que desplega lo incontestable dret de la Primogénita de la Espanya.
1.ª Lo dret de las Senyoras Infantas á heretar lo Trono cuant lo Rey no tè fill mascle está fundat en la consuetút y lley de aquestos Regnes.
2.ª La successió de tantas y tan excelents Reynas com han ocupat lo Trono, confirma la justicia y práctica de la lley, la observancia de la cual ha estat convenient y útil al engrandiment de Espanya.
3.ª Lo reglament de 1713 que exclogué á las Senyoras Infantas de la successió á la Corona está derogát per la Pragmática Sanció de 1789, que es la última lley que está en son vigor.
4·ª En sa consecuencia la Sereníssima Senyora Infanta DONA MARIA ISABEL LLUISA deu ser regoneguda y jurada per hereva y successora de la Corona. (1)