LAMENTOS.
Puig en lloch lo bè troban,
Plorau ulls meus, plorau.
Qui podrá darme consol
En una desditxada sort?
Ay! inexorable mort
Com has apagat mon sol!
Perque me has cobert de dol?
Perque me has robat la pau?
Plorau ulls meus, plorau.
Aquell bè que tant amava,
Aquells ulls quem davan vida,
Aquella ROSA exquisida
Que tot mon ser perfumava,
Al cop de la dalla brava
Mústiga y pansida cau,
Plorau ulls meus, plorau.
En que pará mon amor?
En que la bòca de mel
Que lo dòls nectar del cel,
Destillava dins mon cor?
Aixut está son licor!
Llabis meus, aixuts estau!
Plorau ulls meus, plorau.
Aquell pit agraciat
Que en mitg de sa blanca nèu
Encenía dins del meu
Lo ardor mes enamorat
Está rugòs y morat,
Sens umor, sech com un clau!
Plorau ulls meus, plorau.
Ja no abrassarè may mes
La delicada cintura
Que en lo plé de ma ventura
Me fèu ditxos en exces.
Quin fat volguè que caigues
L’ arbre de ma trista nau?
Plorau ulls meus, plorau.
Entranyas enamoradas
Que nudríau ab sahò
Mon rebrot, mon segon jó,
Contentas y regaladas,
Perque, perque mès vegadas
Mon ser no regenerau?
Plorau ulls meus, plorau.
Ay de mon bè y de mon mal!
Ay tomba gelada y trista!
Tot ho robas de ma vista
Sols eix marbre sepulcral.
Ja ditxa buscar nòm cal,
Que dins de tu tota jau.
Plorau ulls meus, plorau.
Tot lo mòn está cobert
De negras ombras per mi:
Eclipsat mon serafi
Ma llum per l’ espay se pert
Que faréu en eix desert
Puig enlloch lo bè trobau?
Plorau ulls meus, plorau.