[P. R. i P.]: Una mala herba, el «frare»,

(…)
lo infelis pagés ó llaurador que apesar de la noblesa de son ofici se veu condemnat á treballar la terra que rega ab lo suor de sa mateixa cara, quant al visitar sos camps creu veurerlos ufans y vigorosos, troba sos sembrats groguenchs, plens de tisó ó robell y veu frustradas sas mes preciosas esperansas y perduda enterament la cullira en la qual fixava sas ganancias, y recompensa de sos treballs. Cert y molt cert es que res pot lo llaurador ó pagés contra aquellas causas destructoras que provenen de l’ atmósfera ó dels metéoros, mes no ho es menos que sa negligencia, dessidia ó ignorancia es la que causa las mes vegadas la perdua ó destrucció de sas cullitas.
Entre ellas podem contar la herba denominada frare herba tora en castellá, orobanche mayor per Linneo. Aquesta herba parasita (1) apenas naix fixa ja sas arrels en las de las plantas que infesta que son regularment las fabas, pesol, vessas, garrofas &c.: alli creix mantenintse á expensas de aquellas lo qual aliment xupa, sent tal la forsa ab que vegeta que las mustiga, seca, y per fi las mata sens deixarlas florir ni granar.
Abunda aquesta planta en varias comarcas de Catalunya, preferint pera sa creixensa los terrenos frescos y humits, y tant mes abunda quant mes arenosa y fluixa es la terra en que se cria y al contrari abunda menos quant mes argilosa, compacta y forta es aquella.
Lo frare naix en la primavera quant creixen las plantas que infesta, presentantse baix un tronch ó soca única ó radical, en lo extrem de la qual se troban las flors, sent de una altura de un á dos pams y un dit de grossaria y de color bermell ó blau. Las flors que contenen quatre estambres didinamos y un pistilo amagan en llur interior l’ ovari (2) en lo qual hi ha un gran número considerable de petitas llavors que semblan pols.
Varios pagesos habian cregut y creuhen encara que lo frare no naix de llavors; mes la experiencia ha demostrat lo contrari, y es precis se convensan de que dita planta naix de verdadera llavor, sent aquesta aquella especie de pols fi tancat en la capsula de la flor.

(1) Axi se anomena tota planta que viu á expensas de altra.
(2) Es aquella petita capseta que conté las llavors de las plantas.