8. ¿Y quet diré dels balls y saraus? Te diré que ditxosa la dona que may haja ballat: perque los balls estan en oposició ab lo esperit de Jesucrist y de la Iglesia. Cristo prohibeix las paraulas ociosas, y mana la penitencia: en lo baptisme se renuncia al dimoni, á sas pompas y á sas obras: y ¿qué son los balls sino obras del diable? ¿Y en los balls son pocas las paraulas y obras no sols ociosas sino criminals? ¡Oh si tu ho sabesses com jo ho sé! ¡qué vanitat y á vegadas qué indecencia en los vestits…! Te diré mes; en tant nos salvarém, en quant nos conformarém ab Jesus y ab Maria, y en veritat que no he llegit, haguessen ballat. Pero ¿cóm havian de ballar Jesus y Maria, essent los balls, segons St. Joan Crisóstomo, invenció del dimoni, pera cullir ánimas per lo infern? Sant Efreu diu, que en los balls hi ha las tenebras dels homes, la perdició de las donas, la tristesa dels ángels y la alegría dels dimonis. St. Agustí no repara en afirmar, quels cristians que van al ball, no surtirán de ell cristians sino gentils: y que menos mal farian los homes si treballassen en las festas y las donas si filassen, que ballant com ballan en ellas. Diu St. Gregori, que las festas en ques balla, son com si fossen apestadas. Lo ballar en ellas, es voler honrar á Jesus, á la verge Maria y al Sant ó Santa ab los modos profans ab quels gentils honraban á Júpiter, á Vénus, á Baco y á las demes falsas deitats, dansant y ballant en honor seu.
La Espanya havia estat molt temps sens balls, y los moros los restabliren com enemichs capitals de la Religió. ¿Y sabs, germana meva, perque hi ha ara tant acalorament per los balls, de manera que ja no hi ha diumenge ni festa per petita que sia, en que no hi haja balls? Tot ve del dimoni, que posa en moviment á tots los seus sequaces, que son los heretjes y viciosos. Jo sé de una junta de heretges, que entrels plans que adoptaren per acabar ab lo catolicisme, y, en quant fos possible, ab las funcions de la Iglesia, un de ells va ser, substituhir á ellas comedias y balls, y si poguessen ser de nit millor; perque son mes á propósit pera desmoralisar. ¡Oh quants disbarats sen segueixen de aquí! ¿Sabs perqué en nostra nació hi ha tan abundant cullita de pecats? De gran part de ells trobarém lo orígen en aquestas reunions. ¿Y cóm pot ser de menos? ¿Nos troban en ellas reunits joves dels dos séxôs, vestits molt vanament y á vegadas ab poca decencia y de un modo provocatiu? ¿La llibertat y lo desahogo del ball no autorisa la familiaritat? ¿No es allí ahont se miran de fit á fit, y se diuhen paraulas atrevidas, y ahont se fan accions escandalosas, y ahont….? Ay, caríssima germana, ¿qué de delectacions morosas! ¡qué de desitgs! ¡qué de actes despres…! ¡Quantas fornicacions! ¡quants adulteris! ¡quants horribles monstruos de pecat que infestan y desolan la terra!