(…)
La famosa coba de Santa Maria Magdalena en Provença, oferia als seus intents, un lloch solitari, tan mes agradable, quant era perfectament conforme al seu esperit de reculliment, y de penitencia. Demaná pues, y obtingué de sos Superiors la llicencia per retirarse á aquella santa Hermita, ahont per molts anys tingué una vida mes angelical que humana.
Segons inferesch de algunas paraulas del V. Domench, hi ha junt á la santa Coba, una Armita y hospici, ó un petit Convent de Frares Predicadors que no solament cuidan del decoro de la santa Coba, y de donar hospitalitat als fiels devots que pujan alli á alavar Deu, y honrar á la Santa penitenta, si que també, y principalment, per exercitarse en las virtuts é imitar á la ditxosa Santa Magdalena, en la penitencia y mortificació. Est convent estaría subjecte immediatament á la jurisdicció del Pare General de la Orde, com tenian aqui en Espanya cerca de Madrit lo Convent de Santa Maria de Valverde, al qual habitavan Religiosos voluntaris, y fervorosos per la observancia rigurosa de la regla. A aquella alta montaña que es una rama dels Alpes als extremps de la Provença en France, pujá tot á peu com diu, lo V. Domenech, y xano xano nostre B. Dalmau desde son Convent de Gerona, ab expresa llicencia del P. General de la Orde, per fugir lo mon, y desahogar son esperit de penitencia.
(…)
