Retrat de la Mare de Déu

Que la contemplen no obstant en aquest retrato, que de ella fa lo devot y docte Pelbarto, (In Stellar. 1. 5. p. 3. a 2.) ab lo que de ella han dit en tots temps los Sants Pares é Historiadors antichs. «La Santíssima Verge, si bè era de forma ó figura mòlt agraciada, y estatura perfeta; y las suas puríssimas carns eran blanquíssimas ab una agradable mescla de color de rosa; y los sèus ulls tant hermosos y brillants, com que despedissen raigs de claredat, y los sèus cabells de un color mès fi que l’ del or ab la purpura; y la sua boca agraciadíssima y plena de suavitat; y tota la sua estatura y disposició corporal maravellosament formada per la ma de la sabiduría divina: no obstant los sèus vestits y los sèus adornos foren sempre molt honestos y sensills, y á excepció dels de color blanch, tots los demés eran de un color obscur y apagát, ó al natural, com lo que se anomena color de carme. Los sèus passos eran tant compostos y mesurats, com á dirigits per la mateixa modestia. Lo cap lo portaba sempre decentment inclinat, com á Verge, en la que singularment brillaba la humilitat ab la puresa. La sua veu y las suas paraulas eran tant modestas y graciosas, que, se coneixia bè que eixian de uns llavis en que estaba derramada la gracia y la hermosura. Amaba sempre lo silenci, y parlaba pocas vegadas, y alashoras ab gran sabiesa… Ja may se la vegé enfadada, ni que rigués tampoch, ni que digués cap paraula ociosa. De tal manera se portaba en sa virutosa moderació, que á ningú era pesada; ans bè á tothom mòlt agradable… De aquí se seguia que tota la gent la alababan ab singular afecte, y las suas alabansas se extenian per tot ahont era coneguda.
Que s’ mirian pues en aquest mirall las donas pias y devotas, y á ben segur que honrarán la sua modestia, y reprobarán ab la sua conducta la desenvoltura de la época.
(…)