(…)
A Basilea, una nit, Holbein torna á casa sèva tòt content, ab la cara alegre: vá tal·lareijant una cansó báquica tot caminant y fènt ésses. Ja arribat al devant de sa porta, ja la obra: una esmortuida llum il·lumina una trista escena. Aprop de una llar sens foch, sa pobre dona sentada tè en sos brassos un tendre noyet: un de mès grandet se apreta contre sos genolls. Aquestas tres figuras están grogas com la cera: tenen sos ulls roigenchs de las llágrimas derramadas en tòt lo dia. ¡La mare y los fills tenen gana… y Holbein vè d’una orgia!…
A la vista del cap de la familia, ni una queixa s’escapa de sos llabis. Unicament las miradas de las pobretas criaturetas, se atreveixen á implorarlhi pietat.
¡Es tant tart! ¡Si ‘ns durá pá!
¿Quin sentiment ha sorpres á Holbein? ¿quins remordiments l’hi desgarran l’ánima? ¿per qué ‘s detura, per qué tarda á tirarshi, á abrassar ab tòtas sas forsas als estimats trossos de son cór, á calentarlos ab sas caricias, y precipitarse á fora desseguida per dárloshi luego ‘l sopá tant y tant de tèmps esperat?
Clavat al llindar de la porta que está entre-oberta contempla el grupo, silenciòs y fret com lo marbre. De prómpte un crit s’escapa de son pit: «¡Sublim!» Y corrents entra, busca son llápis, sos pinsells! -No hos mogueu! Esteu quiets! els hi diu: ni una paraula! ni un moviment, ni un gesto! ¡Quin quadro!
Agafa un álbum, se ajenolla, y comensa á reproduir aquellas caras dolorosas: á estudiar, á imitar un per un, aquells rasgos característichs que revelan, que demostran las angunias de la fam. Aquella espressió de tristesa, tant sensilla, tant veritable, tant profunda, aquella armonia de sufriments l’entusiasman, l’ arrebatan, al fan tremolar de inspiració. ¡Ab quin ardor trevalla, cóm brillan y espurneijan sos ulls, cóm bull son géni!
¡Calleu! desgraciada mare, desventurats fills! Sufriu la nit com habeu sufert lo dia. Respecteu la inspiració del gran artista, reteniu vostres suspirs, ofegueu vostres plants; pero ploreu, ploreu, vostres llágrimas l’entusiasman. Aquest home es un gran artista, y vosaltres sou ses modelos. Alegreuse, que vosaltres sereu tambè sa obra mestra.
