Germana mia amadíssima,
Ja·m figuro que estaràs esperant com candeletas contestació a la teua apreciadíssima, sobretot després de haber insinuat a·n Joseph lo dia en què pensaba escríurer-te. Ja sabs que no és per falta de carinyo. Ho he dilatat un poch perquè aquesta setmana debia arribar lo P. Provincial y esperaba poder-te comunicar alguna nova que os agradàs; però per desgràcia no·ms ha pogut dir res. Nos insinuà que se esperaba un gran cambi en Espanya, en bé o en pitjor, y fins que arribi aquest cambi no se pot determinar en res sobre nostres destinos. Lo mateix dech dir-te sobre lo llibre dels sants menestrals, de modo que per ara no·t puch dir res de nou, com jo confiaba. Alabat sia Déu.
Te vull referir una historieta que nos contà, que crech no te serà de desagrado. Diu que·ls protestants establiren una capella en la ciutat de Sevilla y comensaren a predicar llurs errors y desatinos. Los gitanos, que viuhen allí en gran número, se feren mitj amichs del Pastor protestant, que aixís se anoménan los capellans d’aquella rància secta. Després de alguns dias li prometeren que li portarían a batejar una criatura. Com te pots imaginar, no estaria poch content lo Pastor sens ovellas ab la sola esperansa de poder comensar a fer lo seu ramat. Arribà lo dia y la hora senyalada per lo bateig; l’acompanyament era numerós; una turba de gitanos y gitanetas acudiren a la festa. A l’anar lo Pastor a descubrir la criatura, que semblaba molt abrigadeta, en lloc de lo que esperaba li saltà de sobre un mico que portàban aixís amagat, reventant en tot lo concurs una solemne rialla. Avergonyit lo batejador, y al mateix temps furiós per la treta que li habían jugat, los tractà de gitanos, com si no ho fossen, y·ls enflocà tots los fàstichs que li vinguéren a la boca. Ells riguent-se de tot com uns descusits, li respongueren que lo protestantisme era sols per las bèstias, per lo tant que no tenia rahó de queixar-se que li haguessen donat un mico a batejar.
Què te’n sembla, Dolores? Tenían rahó. Ara que la major part dels protestants, sobretot en Inglaterra, déixan los disbarats que cregueren los seus pares, y se fan en gran número catòlichs, porà un catòlich honrat respectar una cosa tan absurda com lo protestantisme? Sempre veuràs que crídan o se búrlan dels sagraments de la iglésia y majorment de la confessió los que més la necessítan per esmenar-se dels seus desordres. Déu deslliuri a la pobre Espanya del llastimós estat a què han vingut a parar moltas províncias de Fransa per efecte de la llibertat de cultos!
Què·m contas de Banyolas? Lo mes de Maria és ben concorregut? D’aquí no te puch dir res perquè la ciutat dista un quart d’hora de casa y no surtim a vèurer dita funció. L’altre dia, no obstant, vaig anar a vèurer las duas iglésias hon se fa lo mes de maig y tenían l’altar bastant ben arreglat y suficient número de ciris. Però tots éran de esperma y la imatge de la Mare de Déu era de guix o emblanquinada, com són casi totas las de per aquí, perquè las de marbre són raras.
A Déu, Dolores estimada. Espressions a tots los de la família y als coneguts. Y·l pare y la mainadeta, què diuhen? Cuida-me’ls bé. A Déu. Escriu-me ben llarch y aviat.
Lo teu germà, que de tot cor t’estima,
Francisco Butinyà
Laon, 21 Maig de 1869