Pregó del Carnestoltes – 2

Tots los escura-cassolas,
homes, donas, xichs y grans,
ricatxos y pobrissons,
feu lo favor d’escoltar.
Antes, si vos es possible,
preneu un xich d’aigua naf,
ó quant menos busqueu éter
y tingueulo preparat,
puig es fácil que sorpresos
vos dongués un tom de cap
y cayéntne de bigotis
vos aixafessiu lo nas.
Es de tanta trascendencia,
tè tanta sublimitat
la nova que sentiréu
que no fora exagerar
si digués que l’alegría
que al saberla causará
en Pujadas, á Sant Boy,
despressa li llogarán,
de la gran casa que hi tè,
las habitacions vacants.
Encare que (entre nosaltres,
lo que dich siga parlat)
si’s tingués lo poch caletre
d’arrivar á ferne cas,
de las mil farsas y enredos
qu’en poch temps s’han contemplat,
en lloch de casa de locos
lo millor fòra tancar
els que fossin propietaris
sota la closca del cap,
de servells indestructibles,
á prova de desenganys.
Donchs si, tornant á la nova
qu’os pregava d’escoltar,
atés la sèva grandesa,
es de lo mès important
y digne de qu’es recordi
ab los sèus menors detalls,
perque hi puguin passá’l rato
els de la posteritat.
A l’objecte tè la Fama
tots los xismes arreglats,
pera que en lo sèu gran llibre,
ab color d’or ben pujat,
y en sa fulla menos bruta
aquest fet quedi grabat.
Y ja cal que cuyti á ferho,
sino á temps no hi fòra pas,
puig qu’ella, los grabadors
y tots los que sòn del art
que comanda la verola
s’haurán de morir de fam
perque aixís se los hi antoixa
á uns célebres menestrals
qu’han trobat per arruinar los
la pedra filosofal,
ab la moderna invenció
de la Vacuna animal.
Deixém está’ls circunlogis
y anemsem de pet al grá.
Lo bon marqués de la Còva,
lo senyor del Carnaval,
el que tè’l mando supremo
de la gresca d’aquest any,
segons sabi nombrament
per sufragi universal,
ahont per res van entrarhi
los amagos ni’ls enganys;
sènt á mès el que li toca
com ningú pót ignorar
per tots los drets coneguts,
llegitims y naturals,
puig el número catorze
per xo porta ben marcat
ab xifras de l’antigalla
de lo seu nom al detrás;
agrahit á los obsequis
á son pare dispensats,
lo gran Baró de la Boyra,
monarca de l’any passat,
té escollida Barcelona
per residencia reyal
mentres ne duri la vida,
que segú fòra eternal
si’ls amichs de la tavola
sentencia habían de dar.
A la bonica Figueras,
qu’es la vila mes galan,
mes hermosa y mes tranquila
qu’en lo mòn se pòt trovar,
pèl carácter dels sèus fills,
per son génit catalá,
per las caras de sas fillas
que á tothom deixan pasmat,
y per aquella constancia
que indomable ha demostrat
pera serne independent
dels obstacles á pesar.
A tan coneguda vila
divéndres, dos, marcharán
quasi tots los individuos
que forman la Societat
tan coneguda del Born,
sentne á més acompanyats
d’innumerables personas
qu’alcansan favor tan alt
per los mérits qu’han contret
per la gresca trevallant.
La marcha es sols al objecte
que complin com bons vasalls,
á las órdres del Marqués
de aquella hora’s posarán.
Sense mòurers de Figueras
passarán tot l’endemá,
y quant las tres del matí
del diumenge tocarán,
en carros, cotxes, tartranas,
diligencias y centrals,
s’empendrá la caminada
vers la ciutat inmortal,
que ha revíurer mòlts francesos
tornavan promte al fossar,
no mes fentlos la brometa
de pintarla al sèu devant.
Una cassola de sòpas,
barreixanthi un parell d’alls,
ne será lo desdejuno
que pendrá’l séquit reyal.
Fumanthi luego un cigarro
y anantsen un xich apart,
procurant no serne vist
qui tinga necessitat.
Una forta batallada
será segura senyal
de que dintre cinch minuts,
ravent lo tren fugirá.
Per allá sobre las onze,
si no hi ha cap novetat,
es la entrada del Marqués
en la gran Ciutat comptal.
Lo soroll de las campanas,
dels canons l’estrépit gran,
y dels vivas los forts crits,
ab velocitat de llamp,
desde lo plá de Palacio
fins á la Universitat,
(que no fa pas massa temps
que hi ensenyavan soldats
ab llibres fets á Toledo)
la nova publicarán.
Quant siga verificada
solemne entrega de claus,
vinga donar un passeig
per aquesta capital.
A las tres cap al Torin,
y á dormí en acavat
Mascaradas, cabalgatas,
gresca, fochs artificials,
boira, serenatas, xela,
cucanya, bulla, saraus,
y altres cosas en projecte
se ferán fins lo dimars,
lo dia del trueno gordo,
com diria un castellá.
Tots los quartos recollits
à favor de Caritat,
solemnement repartits
serán del Born en lo cap.
El que vulgui saber mes
que s’en vagi á Salamanca
ó quant menos que llegeixi
lo que’ls diaris durán,
ja que parlant ab franquesa
lo qu’es jo massa hi xerrat,
y si sabessin las Musas
ó bè aquells dels Jochs Florals
qu’escrich tant per dos calés,
quedava escomunicat.