EXEMPLE D’ UNA CARTA FAMILIAR.
Barcelona 13 juñ de 1871
A D. Francisco Ribas.
Exordi. Mol estimat parè: Cuan l’ cor pert lo que mes estima en l’ mon, no hi ha paraulas per espressar l’amarga pena de ques troba poseit; y si la perdua es irreparabble, queda sempre viva en ell la impresió del dolor.
Narració. Ha mor la mèva idolatrada marè á la flor de la sèva edat, plena de respectuosa ternura pèl sèu espos, plena d’amor y esperansa pèls sèus fills, y plena de religiosa fé en son agradabble porvenir. ¡Ja no sentiré mes aquella dolsa veu, cuals armonías son tan gratas al esperit com deleitosas al cor! ¡Ja s’ han tancat per sempre aquells amorosos ulls en los que brillaba la dolsa espessió del mes pur cariño! Sumit, estimat parè, en l’ mes intens dolor, prego al cel s’ digni conservar la preciosa existencia de V., y donarli la resignació oportuna per’ mantenir inalterabble aquexa vida de la que dependex la mèva, y la dels mèus estimats germanets.
Epílogo. Consolis, parè del mèu cor, consolis, y acatem ab cristiana unció l’s decrets de la Omnipotencia per’ volar mes tart allá ahont viu ja la quens ha dexat pena en l’ cor y llágrimas als ulls.
Dignis donar cordials espressions als mèus germanets y V. rebrer per enter l’ cor del sèu respectuós fill.
Josep Maria Ribas.
