JUDICI DEL ANY.
No puch dirvos d’ ahónt escrich,
Perque m’estich amagat;
L’ any vinént vos ho diré,
Si d’ aquest n’ ixo ab lo cap.
Ja veyeu quina marór
Enguany en l’ Orient s’ ha armat;
¿Qué tal lectors, qué vos sembla
Lo méu pronostich d’ antany?
Lo turch imperi s’ ensórra;
(¡Fassa Deu que sia abiát!)
Y lo que ab aixó ‘s prepara
Tot ho fará tremolar.
Tindrém guerra, guerra horrible.
Guerra de turchs y cristians;
Ab aixó está dit; l’ Historia
Ja sab com tal guerra s’ fa.
Jo tot ho veya venir,
Perque tóts los del méu art,
Fins créixer l’ hérba sentím
De tant fins d’ orella y nás.
Astrólech, me rich de tóts;
Mágich, ni lo d’ Astrakán;
(Y aixó vaja entre nosaltres,
Sens mica de vanitát)
Qui ’m crega, marxará bé;
Y qui nó, ja s’ ho veurá;
Que jo per lo bé predico
De tota la humanitat.
Tindrem guerra; enhorabona,
Ja que no ’s pot evitar;
Fem que sia lluny de casa
Y treballém per la pau.
Tots los mals per bé nos venen,
Aixó es molta veritat:
Procurém aprofitarnos
Y ne treurém be del mal.
¡Pagesos! los que á la terra
Vostres suhors consagrau;
Á vostre esfors encomana
Déu, una empresa mólt gran.
Tót de la terra deriva,
Tót de aquesta terra naix,
Que á vostres brassos sotmesa
Déu en la Creació posà.
(…)
No vos fassa pór la guerra
En los confins de Llevant,
Mentres lo sol de Mitx-dia
Brilli ab resplandórs de pau.
Mantenirla lluny de casa
Es lo que debém cuidar;
Pensánt que ‘ls que farán guerra
Haurán de comprar lo blat.
Procurém cullirne forsa
Per si arrivés aquell cas;
Y tot donantli á la terra
Colps d’ aixada sens cessar.
Alsém al bon Déu lo cor,
Com á verdaders cristians.
Culliran los nostres fills,
Del bon exemple lo gra;
La pátria, ditxósa y rica
Ab tal llavór, de gegánts
Veurá creixer una rassa
Que son nom fassa inmortal;
¡Y rodi ‘l mon! y nosaltres
Cantant himnes al treball
Pensém, que Déu sobre tót.
Lo nostre ausili será.