Mon estimat Gregori: En ta última apreciable he vist ab sentiment que gastas molt diner sens gran profit en lo arreglo ó millora de la Closa; y que ‘ls teus bons desitjos se estrellan sempre contra ta galta de instrucció agronómica, y de bons exemples que pugas imitar: com no es fácil que als teus anys y ab tas ocupacions diarias y sempre apremiants pugas dedicarte al estudi dels molts llibres que tractan de tan vasta materia, no sempre en veritat ab bastant acert, vaitx á indicarte en aquesta carta ‘ls medis de que se ha valgut cert amich meu para millorar una finca que posseeix, de condicions molt semblants á las de la teba referida, y que ara li produeix excel-lents forratjes y molts y bons grans: pues, en ma opinió, crech, que á la gent del camp mes se li ha de parlar de fets realisats en condicions determiadas, que de teorias que no poden entendre y molt menos aplicar ab discerniment.
Dita finca, com ta Closa, tenia una capa de 20 centímetros de bona terra, encara que un xich forta, sobre un poderós banch d’ argila, y per efecte de las plujas unas vegadas, y altras també procedentas dels manantials y filtracions de las terras mes altas, gran part del any se trobava embassada fent impossible los traballs; els vents y ‘l calor feyan desapareixe en lo estiu l’ aygua de la superficie, deixantla tan forta y apretada que la reya de l’ arada se resistia á rómprerla, y quant ho feya era per alsar, com dius te sucseeix, grans terrossos, que adquirian la duresa de la pedra, y encara que dessota ‘s conservava bastant y encara sobrava humitat, en moltas ocasions, com la terra estava apretada, quant els grans de blat de moro, única llabó que s’ hi podia posar, no se perdian ab las plujas tardanas, las plantas d’ ell procedentas se desarrollavan poch y malaltissas per no poder extendre sas arrels lo bastant y trobar ayguas embassadas, y cap ayre, ó poch oxigenat: els fems no s’ aprofitavan gran cosa y moltas vegadas formavan certs ácits que mes perjudicavan que afavorian lo desarrollo de la planta, y pera cúmul de desditxas lo salobre ab sa influencia perniciosa se presentava á cada pas, ja en la superficie, ja en la capa de las arrels, segons que las plujas escassejavan ó abundavan. No se gastá ‘l diner en obrir xancras á la ventura, com tu ho has fet, perque sabia que un vehí havia ab ellas enterrat molt, sens gran profit: ja sabs quant costan; sabs que cada dos anys las has de netejar, aumentant els gastos, y al fi per conseguir que la superficie de la terra quedi seca, pero no mes lleugera; perque, las capas inferiors continuin en lo mateix estat, y que las ayguas en aquellas embassadas inficionin l’ ayre ab els detritus de las plantas que ‘n ellas vegetan, y que á mes d’ inutilisar no poch terreno, encareixin los traballs del restant per la dificultat de practicarlos.
Be sabia ‘l meu amich que fent moltas y fondas xancras l’ agotament se conseguiria, pero com obrant aixis los gastos y los inconvenients aumentarian considerablement, no se determiná á seguir las prácticas admesas.
Havia sentit dir á molts que ‘n Inglaterra, Fransa y altras nacions se milloravan semblants terras ab lo drenatje; pero sens explicarli clarament en qué consistia, sens dupte per no saberho, aumentavan tant las dificultats d’ establirlo en Espanya y exageravan els gastos que ocasionava de tal modo, que ganas no li deixavan d’ocuparse d’ aquesta verdadera excentricitat dels inglesos, com ells deyan.
