Bulbos y Tubercles
Lo bulbo es un rhizoma arronsat, que forma un plat mes ó menos groixut mes ó menos convexo que dona naixement d’arrels per la part inferior y que produheix fullas en sa part superior, aquesta part representa lo borró escamós de un vegetal cualsevulga que siga. Aquesta mena de tronch aixis reduhit dona igualment naixensa á uns brots ó borrons laterals á l’aixella de las escamas que tenen en lloch de fullas. —Lo bulbo es tunicat quant las escamas envainan las unas dintre las altres com la (Seba, Pórro, Junquillo.)
Es escamós cuan las escamas sont estretas, carnosas y que s’imbrincan en varias rengleras. Es sólit quant las bases de las escamas ó de las fullas essent molt apretadas confosas y soldadas entre ellas, lo bulbo sembla constituit d’una massa carnosa feculenta y homogénea (Colchicum.)
Lo Safrá y alguns Gladiolus presentan una disposició particular de bulbo; s’hi vehuen dos ó tres d’aquets órgans posats los uns sobre los altres lo mateix que’ls grans de uns rosaris y aixó es lo que los ha fet donar lo nom de bulbos superposats. Lo bulbo primitiu segons Le Maout, termina ab una flor, pero treu lateralment un borró pera perpetuar la planta. Després de haber florit s’infla considerablement per alimentar lo borró destinat á sucsedirli; quan aquet ha florit, l’any següent treu un borró com lo seu predecessor; pera nudrir aquet borró, s’omple de suchs y forma un bulbo que se superposa al bulbo primitiu; llavoras aquell, se destrueix poch á poch. Los mateixos fenómenos se renovan successivament per las generacions que segueixen. Comparant los rhizomas als bulbos, es fácil de coneixer que en aquestas dos classes de socas no hi ha mes diferencia que la mes ó menos llargaria de plat y la consistencia mes ó menos carnosa de las fullas subterráneas. Se pot considerar donchs lo rhizoma, com un bulbo que te lo plat mes allargat horizontalment de manera que’s pot veurer ab un bulbo ó rhizoma revestit de fullas carnosas.
La major part dels Orchis que’s crian á Europa, constitueixen per lo reinflament de dugas de las sevas arrels fibrosas, un veritable tubércle. Las dugas tuberositats tan aviat ovóideas com en grifols, son desiguals. L’una es fosca de color, sembla magullada y apareix espremuda de suchs, com la patata que ha servit pera la reproducció; d’aquesta donchs ha nascut lo tany florífero.
L’altre mes blanca, mes voluminosa, mes ferma, mes plena de such s’allarga en dos ó tres fibras molt desarrolladas.
Si’s talla verticalment aquest tubércle y lo borró que l’acompanya, s’hi veu al costat del tany florífero un borró molt grós que produhirá l’any següent un altre tany y á la base d’aquet se n’hi veu un tercer mes petit, destinat á succedirli l’any tercer.
Hi ha donchs; en un peu d’Orchis, tres generacions ahont cada una viu dos anys y mort á la fi del tercer any després de haber florit.
(…)