An els qu’escriuen en catala
Hi dividit aquet travall en dugas parts; en la primera estudío el sistema gramatical del català de Barcelona, qu’és el parlat, am petitas modificacions, en tot Catalunya, excepte en algunas comarcas de las provincias de Lleyda y Tarragona; y en la segona, tracto de donar una idea de com s’escriu actualment la llengua catalana, tasca difícil per la confusió que hi hà en ortografía y sobre tot perquè el català escrit no és un; de manera qu’en el capítul titulat Catalán Académico, en què indico las principals diferencias entre el català escrit y el parlat, pocas son las reglas que tothom segueixi, y en el capítul següent, havent d’adoptar un sistema ortogràfich, no em puch limitar a establir els fets, sino qu’haig de seguir en cada cas una regla o altra, donant-ne algunas de novas, exigidas per la manera de ser del llenguatge parlat.
L’ortografía adoptada no és gayre diferent de la de la Real Academia de Buenas Letras, qu’és la més generalment usada; en pochs punts me n’aparto, seguint a altros, y ben pocas son las innovacions qu’introduheixo; no perquè no cregui que se n’hàn de fer moltas. No hi comprès may, per exemple, per què no s’hàn d’usar la d y la g gutural en fi de dicció (fred, sord, grog, ving), usant-hi en cambi la b y la g paladial (adob, fuig); per què s’hà d’escriure sempre ch en fi de paraula; per què s’hàn de representar amb el meteix signe la doble l y el so qu’els italians escriuen gli; ni per què s’hà d’escriure y en tots els diptongos acabats en la vocal i. Moltas innovacions s’hàn de fer; en aquet travall no hi vulgut separar-me gayre de lo d’are y n’hi entroduhit ben pocas, algunas de las quals han sigut ja acceptadas d’uns quants avans meteix de la publicació d’aquest ensaig de gramàtica.
El meu principal objecte ha sigut presentar el català tal com se parla.