Los aucells mereixen la protecció y respecte de l’ home; ja que no sols son lo més rich adorno de la naturalesa, á la que donan vida ab lo seu cant, sino que ademés prestan grans serveys al pagés destruint una innumerable cantitat de papayons y escarabats que son las mares de las orugas devastadoras de las hortalissas, brots de ceps y fruytas, com pomas, rahims, olivas, etc. Los aucells insectívoros no fan lo més petit mal, y per lo que toca als granívoros lo benefici que nos reportan aventatja en molt lo lleujer perjudici que causan. Per lo tant tot pagés que sápiga mirar per los seus interessos, protegirá decididament las aucells, especialment los que nían en la seva heretat, perque es cosa ben averiguada que ‘ls aucells que ‘ns abandonan á la tardor tornan á la primavera vinenta á niar en los mateixos paratjes ahont varen neixer. Y sino vegis lo que passá á Colonia (ciutat d’ Alemania) en lo sigle passat (2). A un rich poderós li va donar lo capritxo de menjar un plat de llenguas de Rossinyols. Pera compláurel, se varen cassar tots los Rossinyols dels pobles vehins de la ciutat; pero va costar cara la satisfacció d’ aquest capritxo, puig durant cinquanta anys ni un sol Rossinyol va niar en aquells encontorns. En cap manera s’ ha de permetrer destruir níus ni tampoch cassar los aucells novells en las beuradas, ni los que durant l’ hivern están establerts en las hortas ó tancas, ja que aixó sería permetrer la destrucció dels millors defensors de nostras propias heretats. Lo permetrer cassar los aucells de passa, únicament pot ocasionar perjudici á las heretats dels altres, lo que també ‘s deu evitar encara que no sigui més que per esperit d’ humanitat.
