Lo terç capitol és de les viandes e de les medicines que preserven lo nostre cors de les malalties pestilencials.
Lo regiment de les viandes e de les medicines, les quals han a preservar lo nostre cors de malalties pestilencials deu ésser aytal, ço és a saber: que hom menx e begue al meynns que porà; especialment lo beure deu ésser temprat. Ni conseyll que en aytal temps sostingue hom gran set. Encara dich que usar molt en totes viandes vinagre e agraç e suc de toronges e de limons e totes coses agres és cosa molt profitosa e vi clar e verdós és miyllor que dolç, car vi que ha dolçor és pus putrefactible e fort dispòsit que·s convertisque en còlera.
Encara deu hom esquivar en aytal temps ocells qui·s nodrixen prop d’estaynns axí com fotges e oques e ànets e altres carns humides en sa natura axí com porcels e aynnells.
Encara deven ésser esquivats en aytal temps peixs viscosos, axí com morenes e anguiles e peixs bestinals axí com dalfí, muçola e toynn e sos semblants. Especialment conseyll que sien esquivats los peixs damont dits e tots altres en cas que sien corromputs e mal olents. E si alguna vegada és necessitat de mengar-ne, conseyll que sien elegits peixs loables segons la regió axí com salmó e esturió, rogets ho molls e pegells e palaygues e axí de sos semblants. E sien apareyllats en vinagre ho en sols. E fregits ho en brases valen més en aytal temps.
De les fruytes dich que aquelles valen més en aytal temps que tiren a acetositat axí com guindoles e malgranes agres e tàperes en sols.
Vist e declarat quals viandes són profitoses e quals fan a esquivar en aytal temps, rahó és que façam menció de les medicines que han a preservar lo nostre cors de les malalties pestilencials. Hon dich que pendre .III. vegades la setmana per lo matí una dragma ho .III. diners pesants de fina triaga és cosa molt proffitosa, especialment si·l cors és purgat en la manera que farem menció davall en lo següent capítol.
Encara hi ha una confecció molt maraveyllosa e sobiranament lohada per Avicenna e per Resis in .IIIIo. Almassoris e per Averreis e per altres sol·lempnes actors de medicina que dien que anch hom que·n prengués a quantitat d’una dragma quascun matí ab una onza de vi ben ayguat no morí aquell an per pestilència d’àer. La qual confecció se fa d’una partida d’àloe cicotri e de la meytat meynns de mirra e de saffrà aytant com de la mirra. E qui la volrà fer don aytal recepta a l’especier:
R[ecipe] aloe cicotrini unc. .I., mirre obtime et electe, croci orientalis ana unc. semis, pulverizentur omnia et conficiantur cum aqua rosacea et fiant pillule vel trocisci.
Encara hi ha una confecció molt maraveyllosa, si és feyta verdaderament e lealment, la qual és dita «metridatum», la qual ha tanta d’efficàcia segons que dien alcuns aprovats actors de medicina que qui n’use quascun matí a quantitat d’una fava, degun tóxech ni degun verí no li pot tenir dan. Per què lo Rey de Pont qui ere apellat Metridatum, del qual la confecció damont dita pres nom segons una enterpretació, com n’agués usat quascun matí per .I. an en la quantitat damont dita e fos assetjat en una ciutat de son regne per Pompey, rey dels Romans, volén més si ociure que venir viu en mans de sos enemichs, no·s poch ociure ab negun verí, per què, veén açò, ocís-se ab .1. coltell.