Quadern de les ordinations que se han fetes de la illuminària, axí de dins de la Seo y claustra, com de fora en professons, per los molt reverents senyors micer Francesch Soler degà y mossèn Dionís de Carcasona y Mosèn Francesch Lleutes canonge e mossèn Johan Sobrino canonge, axí com a comissaris del Rnt. Capítol de la Seo de Leyda.
Rúbrica dels ciris e candeles que han de cremar davant de l’altar maior de la Verge Maria de dita Seu en los oficis divinals.
En lo ofici tot doble
Primo, en dit ofici és obligat lo sacristà e s’acostume de posar y encendre en totes les hores que se diu ofici de nit e de dia sis candeles en cada canalobre de ferre que estan en cada part de dit altar maior y axí mateix és obligat de posar en dit ofici un ciri en cada hu dels dits dos canalobres, de pes de sis lliures quascú y axí seran sis candeles y un ciri de cada part.
En lo ofici doble
En dit ofici se encenen y cremen a totes les hores quatre candeles en quiscun dels dits canalobres.
En lo ofici de nou licions
En dit ofici se encenen y cremen a totes les hores en quiscú dels dits canelobres tres candeles a cada part.
(…)
La illuminària de davant lo altar maior de la Verge Maria de la Seo.
Item davant de dit altar a l’una part i a l’ altra estan dos canalobres de ferre llarchs ab ses casetes ha on en quiscun d’ells se posen set ciris blanchs de pes quiscú de deu lliures y en ells stan pintats preveres ab ses almuçes y acostumen de cremar en les festivitats de la Verge Maria colents a tota la Misa y axí mateix en tots los disaptes ques fa lo ofici de Nostra Senyora. Lo fer de dits quatorze ciris e mantenir toque a la confraria de Sanct Salvador perquè han rebut y reben certs censals y més reben lo plom que se done en los disaptes en la prosessó de l’aniversari per mantenir dits ciris y llànties segons també se dirà en la rúbrica de les llànties e oli y lo encendre de dits cirirs ve a càrrech de l’illuminador que posse la dita confraria, que és hara lo venerable mosèn Lorenç Vidal prevere e beneficiat en dita Seo y s’acostume donar XXXX sous.
Item davant de dit altar y prop los dits canalobres de ferre y ha quatre pilarets de pedra ha on se acostumen a posar quatre ciris blanchs grosos de pes de XX lliures poch més o manco y los dos pintats ab les armes dels Requesens y los altres dos ab les armes del degà Monsuar y estan posats ço és en una part un ciri dels Requesens y un altre del degà Monsuar y en l’altra part axí mateix y dits ciris han de ser mantinguts per lo procurador dels aniversaris de les rendes dels dits Requesens e Monsuar. Y lo encendre de aquells acostume fer lo vedell de la Seo qui porte la maça, que és hara en Pedro.
(…)
Item quant se trahu Nostre Senyor per a conbregar en la capella de Sanct Pere, lo vicari se posa capa y una stola y va acompanyat ab dos preveres que porten dues antorges y portense de la sacristia una candela larga y aquella creme fins ha que tornelo sagrament ab les matexes antorges y cerimònia, fins ha que està en son lloch. Y les dites antorches se paguen per lo illuminador dels diners de l’almoyna dels disaptes com és més llargament dit. Y la candela ve a càrrech del sacristà de donar a ses despeses.
Item quant lo dit sagrament ix defora de la sglésia a conbregar, si és de nit va lo sacristà y scholà y porten ab lo vicari vestit ab sa capa y stola y porten les dites antorches y el solispàs y campanetes y lanterna y si és de dia van tots los qui se troben ab la mateixa solempnitat y ab llum y pali ab quatre vergues.
(…)
Rúbrica de la illuminària que s’ha de llevar en les profesons axí dels que se fan per la sglésia e claustra como de fora per la ciutat y axí quant a les profesons que·s fan per la sglésia y claustra.
En les profesós de les festes solempnes en la Seo.
Item és de notar que en dits dies han d’exir de la sacristia quatre scholans ab quatre canalobres ab sos brandons o ciris encesos pera la professó que·s fa per la claustra y los dos van ab la creu gran y los altres dos ab la Vera Creu; solen ésser de pes de quinze o seze onzes poc mes o menys y no s’apaguen sperant lo sacerdot qui ixque de la sacristia y van davant dits quatre canalobres, ço és los dos davant la Veracreu y los dos ab lo sacerdot fins que ha dit la confesió y aprés los apaguen. Aprés van ab lo diaca ab sos canalobres encesos para dir lo Euvangeli, ço és los dos ab lo qui porte lo test davant y los altres dos ab lo diaca qui porte la Veracreu. Y los dos estan y posen sobre la trona quant se diu lo Euvangeli y los altres dos resten al peu de la trona. Y dit que és lo Euvangeli se’n tornen y essent a l’altar s’apaguen. Aprés al Sanctus tornen a encendre’ls y fins que ha assumit lo sacerdot no s’apaguen. Y aprés de asumit (fins, tatxat) los apaguen fins ha que dien lo “Ita Missa Est”, que leshores los tornan a encendre y acompanyen lo prevere qui porte la Veracreu a la sacristia (al marge i al final, escrit en lletra d’una altra mà): los dos y teni-los en la mà los scholans fins que an llevat Deu y aprés de llevat a Déu tantost los posen encesos sobre lo altar y stan allí (per intercalar).
(…)