ORDINATIONS FETES PER LOS SEÑORS PAHERS DE LA CIUTAT DE LEYDA SOBRE LO OFFICI DELS FUSTERS DE LA CIUTAT AB LOS QUALS HA PAREGUT DEURES, LO DIT OFFICI REGIR Y GOVERNAR.
Primerament han ordenat los dits señors Pahers ab la dita honorable prohomenia que persona alguna no puga usar en la present ciutat ni en son terme ni exercir lo offici de fuster que primer no sia examinat y approvat per los majorals examinadors y prohomens elets y diputats per lo dit offici y confraria dels fusters y si acars será trobat o provat algú haver fet o fent fahena o obra del dit offici de fuster sen esser examinat que aquell tal incorrega e sia incorregut per cada vegada serà trobat o provat haver contrafet en pena o ban de tres lliures moneda corrent applicadores per lo un terç al acusador per lo altre a la dita confraria, y per lo altre restant terç al jutge ne fará la qualsevol qui entrará obra de dit offici feta per a vendre en dita ciutat si ja donchs no ere examinat y approvat com es dit ço aquella no entrave ab llicentia dels señors pahers de dita ciutat, car entrant la ab llicentia dels dits señors pahers encara que no sie examinat no incorrega en pena alguna empero volem e ordenem que aquell tal qui entrará dita obra haja de pagar sinch sous per carrega a la dita confraria per a obs de la lluminaria de aquella.
Item han ordenat que per al regiment y govers de dita confraria sien elegits y deputats cascun any dos majorals a carrech dels quals vinga lo regiment, govers y administració de dita confraria y lo posar en exequució les odinacions y deliberacions de aquella, y dos prohomens per a fer les visures ensemps ab dits majorals de les obres y fahenes de dit offici y dos examinadors, prohomens y majorals y no altres hagen de entrevenir en los examens y esser jutges si lo tal ques examinará diu esser admes y passat per mestre o, no a la determinació de la major part dels quals se haja de estar en y de tal manera que si la major part lo admet del dit offici i puga usar de aquell en la present ciutat y no altrament espero si al votar venien de paritat que llavors se haja de recórrer als señors Pahers per a que dits señors oyts los vots de dits officials de la una part y altra puguen
E per donar forma a la elecció de dits officis de majorals prohomens que aquella se fassa sens debat ni questió se ordena que de tots los mestres examinats de dit offici que vuy son en Leyda se fassa insaculació de deu aquells que als señors pahers aparra sien més suficients per a obtenir officis de dita confraria posant los noms de aquells en llengues de paper o pergamí y aquelles dins sengles redolins de fusta y dits reddolins dins una bossa la qual haja de estat guardada en la caixa de dita confraria en la qual hi haja dos panys y dos claus diferents y que cada majoral ne guarde una y que lo hu sens laltre no y puguen obrir, de la qual bossa cada any a la sort se haja de fer extractió de dits officis lo diumenge apres mes prop e inmeiatament seguent la festa del glorios San Joseph patró de dita confraria la qual extractió se fassa ab la forma seguent, ço es que de dita bossa se traguen IIII redolins lo hu apres l’altre y los dos primers que exiran sien majorals y los altres dos que apres inmediatament exiran sien prohomens, restant los majorals vells per examinadors aquell any de dita confraria los quals aixi extrets com elets; per a dits officis hajen de prestar jurament en poder dels majorals vells que se hauran be y llealment en dits officis.
Item que en dita bossa no puga esser insaculat ni concorrer a ninguns officis de la dita confraria sino que sia vassall del Rey nostre Señor so es nat en Terres de sa Magestat.
Item per quant la dita confraria es pobrissima y no te lluminaria, citara, bandera ni altres bens ni adressos que qualsevol confraria ha menester que los que tenia possehia comuniter et pro indiviso, ab los altres officis de pedrapiquers, mestres de cases y cubers y ab la desunió que estos dies prop passats se feu los dits fusters renuntiament a tot lo dret y actió quels competie en dites coses en favor dels altres han per ço ordenat que lo qui examinará haja de pagar si no es fill o gendre de mestre, deu lliures moneda corrent a la cayxa o, comú de dita confraria lliurantles en poder dels majorals de aquella y si es fill o gendre de mestre no haja de pagar sino la mitat y ultra asso ha de pagar a cada hu dels que intervendran en dit exame que seran sis, un real y al notari de dita confraria sinch reals y al manador altre real y no tinga obligació de fer altre gasto algú.
(…)
