COPBLAS NOVAS
SOBRE LAS CALAMITATS Y MI-
serias experimentadas en Urgell
y Segarra, En el any 1837
Unas conpblas son dicatadas
ab gran pena y doló
de lo que passa la Espanya
en esta ocasió:
los que estau escoltanme
me direu si tinch rahó
lo que esplicaré hara
en esta ocasió.
La Espanya estaba moblada
de generos de valor,
y hara está desolada
sens haver ningun favor,
molts ja se han venut las bestias,
altres los cabals majors,
altres sen han anat de casa
sens tenir ningun favor.
Pagesos de bonas casas
prou feyna aureu tingut
de pasar aquesta anyada
de mil vuit sent trenta vuit;
sino per la gran abundancia
de las herbas y bons blats
haurian mort moltas bestias,
personas un disbarat.
Aqueixa part de Segarra,
y tot lo fondo de Urgell
se ha passat molta miseria
tan sols ho saben la gent;
molts cahuen per las carreteras
de asbaits y morts de fam
altres se moren á casa
aixo si que son treballs.
Lo fill aborreix al Pare
lo Pare aborreix al fill
diuhen campia qui pugui
que tots habem de morí:
tu tirarás dreta Fransa,
y jo dret al Roselló
al despedirse fill y pare
cregueu que es un gran dolor.
La llastima de las mares
que estan carregadas de fills
particularment las fillas
que sempre estan en perill;
no las tenen recatadas
per falta de poch menjá
prou quimera te la mare
que no las pot goberná.
Los pares se desasperan
tenen que desasperá
los fills sen van de casa
per no aberi que menjá;
molts ja se han empenyat las terras
altres san posat un dret
resulta de aqueixa añada
als costará de beureu net.
Moltes cases son tancadas
per falta de alimens
per la fam y la miseria
que son lo major torment;
mols per lo mon y buscan feina
los homens per treballá
las donas en criaturas
si troban molla de pa.
Ja aixirá la fantesia
la pompa y divertiment
y tambe las esquellades
que hi habia per Urgell;
se ajusten los uns en altres
per estarne ben units
aixó quin fa la miseria
que nos te mitx aturdits.
La llastima de un pare
los fills li demanan pa
y non te pera donarne
ni tampoch sap hon ni ha;
desesperat lo bon pare
los fills se perden de fam
se ha agut de menja las vacas
que prou falta li farán.
(…)