NOVA, ESTRAÑA Y CURIOSA RELACIÓ
TITULADA:
«ANAR PER LLANA Y TORNÁR CHOLLAT,»
Que en vers catalá publica lo honorable Doctor Carnestoltes, ab las llicencias
necesarias y expressament autorisat per lo Moro de casa Guiu autor de
la mateixa y testimoni dels fets que en ella se contenen, pera experiencia de caps de casa y jovens sense such, y pera passatems de rogles de
donetas.
1.ª PART.
—
Ja que es moda molt usada
Tots los fets cantar en vers,
Vull que una historia en mas trovas
Llegeisca tot l’ univers.
Es historia molt salada,
Que també te molt de dols,
Qui tinga roña que rasqui
Que á l’era sempre hi ha pols.
En Tito sota una vella
Costurera s’ va posar,
De la vella sens cuidarse
Per una jove mirar.
Era tan jove que T. A. T. A.
L’ hi deia ’n Tito contrit
No pesant que l’ millor dia
Ñech… l’ hi fes com lo cabrit.
Mes que dich jo, si á la fi
Ja me ’n vaig de l’ historieta,
Escoltaume que avocar
Dech encara una estoneta.
Un estel aparegué
No m’ recorda en quina fetxa
Que portaba en mitg T. A. T. A.
Y per cua llarga fletxa.
Fletxa que segons lo Moro
Caigué allá á la mitja nit
Sobre ’n Tito, que s’ trovaba
Espatarnat en son llit.
Al dolor de la ferida
S’ alsá y aguaytá al balcó
Mira l’ estel y se l’ hi omplan
Los morros de sa dolsó.
Ja l’ tenim fet una malva
Ja l’ cor l’ hi vá fent trip trap;
Per taparli l’ nero falta
A Tarrasa estopa y drap.
Aquí comensa una serie
De fets á cual mes bonichs:
Assaltan la bella en massa
Estels aixis grans com chics.
La costurera me n’ llansa
Ara fils, ara botons
Betas, sintas y trensillas
Y bons rastres de cordons.
Passa un noy, vinga un soldat;
Te petit, pren lo de plom,
Un cunill del’s que vellugan,
Un canonet per fer pom…
Mes tart que ’ns divertirém
Anierm á Balagué…
Y despues…¿Cuant val lo coche?
¡Ca!, deixin, ja l’ pagaré.
Ecsetra ecsetra, ¿que volen
Per Barcelona1 no res.
Que s’ divertixque y l’ hi probe
Si sel’s ofereix res mes…
No señó gracias, ah, escolti
Una pessa trobará
De Música que carbasson
L ’hi diuhen, ¿la portará?
Si prou: ja la portaré,
Descuydin;… hasta la vista.
A deu Tito: ¡Qu’ es bon chic!
La Tata s’ queda molt trista.
Marcha ’n Tito á Barcelona.
Y sens comprar ni un chiulet,
Ni enterarse de las modas
Va rodant com un ximplet,
Buscant lo carbasson magno,
La pesa de gran concert
Que s’ tocará á tota orquesta
Per un fadri molt cap vert.
Ja la tenim; vinga un album
Ab chifras y ab retrato,
Un baulet per los dulces…
Vaitg á ser felis un rato.
No assossega: torna prómpte
A la porteria del Moro
De casa Guiu; pus li parla
Lo seu cor mes que cap lloro.
(…)
1. Corregim Barcelona per Rarcelona.