La festa de Sant Blay
Ea! la gaita aliente
Bailad alegremente, alegremente.
PABLO PIFERRER.
Ja n’ surten, ja, las cuadrillas
Per Boters y Sant Martì.
Cap al eral van alegres
Fadrinetas y fadrins:
Qu’avuy n’es de Blay la festa
La festa del benehit,
Y encara s’serva l’usansa
L’usansa de temps antich.
Panerets ab cintas roijas
Duhen las noyas guarnits,
Plens dels fruits que benehiren
En l’iglesia aquest mati.
Pansas, figas, nous y prunas
Gínjols, pomas y raims,
Redorts y pastas mauradas
Y coquetas de sagí.
Tot es plaher y tabola
Cantars ressonan festius,
Entre l’repich dels panderos
Y entre l’acort dels violins,
Y va aumentant la gatzara,
Pús vá creixent lo gentiu:
Que avuy tothom surt á fora;
Que avuy ningú s’queda dins.
Arriban las comitivas
Y sehuen del camp en mitg:
Toballons de flor de malva
Se extenen aquí y allí.
Borreguets y ensaginadas
Atrauhen ab son etxís;
Qu’avuy n’es de Blay la festa,
La festa del benehit.
Menjaune, noyas de Lleyda,
Ab dols afany y desitg;
Que ús guardi de mal de gola,
Que vida tingau felìs.
Aixis sant Blay vos ajudi,
Y ús dugan molts anys aquí
Donsellas vostres promesos,
Casadas, vostres marits.
No n’es encara vinguda
La primavera gentil:
No han fet son esclat encara
Las novas rosas y ls’llirs;
Pero eterna primavera
En vostra cara somriu;
Un clavell es cada boca,
Cada front un gessamí.
Llum com vostres ulls escampan,
La del sol no n’te mes brill;
Per çó s’amaga entre núvols
Vergonyós y engelosit.
Aroma com dissemina
L’alé de vostre respir,
De mes fragancia no n’porta
Lo ventijol dels jardins.
Ni com vostra veu hi ha alosas
Que dongan millors refils;
Be’ls aymants vo l’acompanyan
Dels plens beyres entre l’drinch.
Del eral ne feu vosaltres
Per Sant Blay un paradís.
¡Si est jorn que l’poble senyala
Sisquera no tingués fí!
Jo també hi vaig á las eras,
Que á fé m’agrada eix estil:
Costum llegada dels pares,
Seguirla deuhen llurs fills.
Anémhi al eral minyonas:
Anémhi al eral fadrins;
Qu’avuy n’es de Blay la festa
La festa del benehit.