Una xica seca y alta
y flaca com un badeijo;
á la primera mirada
ja’m diuhen que la festeijo.
Ay mare no puch cantar,
que no tinch la cantadora:
les paraules del amor
se m’han nusat á la gola!
Desde qu’estás fora vila
dus lo cap com un pallê.
Ves que’ls pardals que te’l volten
que no te’ls fassen malbé.
Una núvia tinch á Alguaire
y un’altra’n tinch á Almenar;
camí amunt y camí avall
may acabo de triar.
Com que sou vell y celós
l’heu volgut de poca alsária:
quan aniréu fora vila
vos cabrá al corn de la sária.
A Peralta venen sal,
á Rosselló venen oli,
á Alpicat venen los alls
y á Almenar fan l’all-y-oli.
A Malparit fan les sopes,
á Alguaire les escudellen,
á Rosselló hi posen l’oli
y á Almacelles se les menjen.
Los dimonis te s’endugan
per un canyar mal podat,
á ton pare, á ta mare
y tota la germandat.
Tú de la gorreta roija
y les calses de vellut;
tota la teua malicia
es perque no t’hai volgut.
Calla, calla picotí;
calla, calla sota d’oros,
que á ta mare ho hai de dir
que te n’ensenye de modos.
A Alguaire no xerren gaire;
á Almenâ si fá ó no fá,
á Alfarrás, una vergonya
y á Algerri… no pot anâ.
Roseret de roses blanques,
perque’t deíxabes cullir?
Tan amichs que n’eram antes
y ara hem tingut de renyir.