Este pregó tos contará lo d’avui als d’ací. I a tot aguell que està rader d’una ventana i no es veu. Hem anat a Estanya pel maití i una vegada allí lis hem dit:
—A ca de Morereta.
Ja estam a ca de Morereta,
ostimeta, ostimeta!
I ixe prat,
que n’é de llarg!
No se m’ha feit re de curt.
Quan era al mig,
pensava que mos hérem perdut.
A la força heu de cullir blat,
amb ixes trossos
tan grossos.
I a re que tos aide el temps
to’n ficareu ben parells.
Bueno, dixem l’espant,
i anem-ne avançant.
Som el Carnaval
i, com a diuen a Peralta:
‘Ací çom, ací paçam’,
natres: ‘Ací començam’:
Panistres i cestes, prou ne portam.
I contant amb vatres
les hem pres,
més que menos, de grans.
Parau qüenta que no tos caigau,
perqué n’hi hai una de fonda,
i una altra pa tapar.
Però antes de tapar-la,
i si no to(s) hi heu caigut,
podeu ficar-hi lo que tos vinga de gust.
Això sí, pagant. Perqué ara
estes que riuen, que canten i ballen,
i sinó, lo que mos heu donat,
replega-hue —i que llampen.
—A ca de Faquinet
Bon dia als de Faquineta.
A on é Ramonet?
Natres estam tots ací.
No som més.
Vinim d’Estanya
i hem entrat p(e)r allò de la palla.
Que mos ha dit Morereta
que se la quedarà,
però a pesseta.
I en tot cas,
que si la hi portes al corral,
que te hi ficarà un ral.
I que te ho penses,
i li tornes contesta
pel Carnaval.
Tam(b)é mos han dit al lloc
que hérau matat el porc,
perqué no hi ha notícia,
que ací arribe,
que antes allà baix
no s’investigue.
Mos han dit que era molt gros,
que pareixeven dos,
però que l’hérau fermat amb un ramal,
i no to hi hérau feit mal.
Que hérau tingut molta sort
amb lo porc.
Encara que a més de dos orelles i el morro,
al devall de la corda
hie teniva com a foc.
Tam(b)é mos han gritat els de Marqual,
des d’astí dalt,
que no puiàssem pa no perdre temps,
i que mos donasses tu lo d’ells.
Que mos dónes lo que vulgues,
que demà ja te ho tornaran.
Menos espinacs —no en tinen,
perqué una craba de Morereta
l’atre dia lo hie va comprar.
Era la xiva,
aguella tan pilla,
i tan redéu de fina,
pa minjar.
Se’n deva de fer una tortilla
pa sopar.
Ara que si la pilla
Paco Picapoco,
poco pica i ja no picarà.
Pobra d’ella,
com l’haria ficat.
I ara que al corrent
tos hem ficat
dels vesins de dalt
i dels de baix,
feu-tos qüenta
que heu desdejunat.
Perqué no hi ha re millor
que un pre(g)ó fresco
com a este,
i del lloc recién puiat.
I sinó, parau qüenta,
que tos ho diu el Carnaval.
(…)