(…)
Narrador
Sense dones va quedar Vallibona,
A Pena-roja pocs homens van quedar.
I set hòmens van vindre a Pena-roja,
Set dònes a Vallibona van anar.
Capellà de Vallibona
Salut bona gen de l’Aragó,
Salut bona gen de Pena-roja,
Venim de Vallibona,
Del Reine de València i Castelló.
La pesta, la fam i la misèria,
Per tanta malaltia i sequedat,
La Vila está deserta
I molt pocs n’hem quedat.
Eixos fornits fadrins de Vallibona
Que es voldrien casar
I allà no troven dona,
Venen aquí per si en poden trobar.
En mi venen per serres i barrancs
Eixos mossos valents de Vallibona.
Per Coratxá hem passat,
Allí hem vist una dona
Que guardave el bestiar.
Més avant, dos pobres agüelets
Collint carts a un bancal.
Hem passat pel Cingle de Sant Jaume,
I més avall per un pinar molt gran.
Hem vist unes roques molt altes i roges
I natres camí avall.
Hem vist la vostra Vila
I el fum que s’eixeque per damunt dels teulats.
I bancals d’amelers
I bancals de vinya i olivars,
Al sol d’avall lo riu
I molts bancals de blat.
Tot això ho he dit jo,
ara ells diran.
Fadrí 1
Jo tinc bona terra i bon bestiar.
Fedrí 2
Jo tinc una casa i tinc un hort.
Fedrí 3
Jo tinc un mas i un carrascal.
Fedrí 4
Jo sóc carboner i faig carbó tot l’any.
Fedrí 5
Jo sóc pastor de bous i vaig pels prats.
Fedrí 6
Jo sóc espardenyer, faig socs i avarques.
Fedrí 7
Jo sóc germá d’aquell
i no tinc res, tot ho té ell.
Cor de Fadrins
I lo que tots tenim
Es ganes de trobar
Una xica bonica
I poder-mos casar.
Fadrí 1
Una xica bonica que arribo a tot arreu
i no vaigue de pressa.
Fadrí 2
Que tingue bona veu
i que no parlo massa.
Fadrí 3
Que sigue bona xica
i que s’estigue a casa.
Fedrí 4
No cal que sigue rica
si está sana.
Fedrí 5
Que sigue jove i lista
i que no ho sigue massa.
Fedrí 6
I ben treballadora
i bona llauradora.
Fedrí 7
Jo la vull prima i alta,
alegre i balladora,
que gorda i rebasuda,
trista i panda
ja ho será si es fa vella,
i jo vull viure en ella
una vida molt llarga.
Capellà de Pena-roja
Senyor Rector de Vallibona
I jóvens ben parlats que en ell veniu.
Aquí teniu
Les xiques més garrides de tota Pena-roja.
Que no es voldran casar
Ni en masades ni en horts
Ni en bous ni en bancals ni en bestiar
Que voldran hòmens bons,
Tranquils i ben parlats,
Bons pares per als fills
Que elles puguen donar.
Que elles pàrlon en ells
A vore que els diran.
Pena-rogina 1
Que sigue bo i valent.
Que tingue lo que tingue, tant me fa.
Pena-rogina 2
Jo seré masovera si ell vol ser masover.
Pena-rogina 3
Jo pastora seré que m’agrade el bestiar.
Pena-rogina 4
Igual espardenyer, forner o fuster,
Per a mi ha de ser un home com cal.
Pena-rogina 5
Dona de carboner voldria ser
Per a viure tot l’any al carrascal.
Pena-rogina 6
Ai, jo, pobra de mí, no ho sé,
si és ros, ben alt i prim, ja val.
Pena-rogina 7
Per a mi lo rader,
Lo rader que ha parlat.
Cor de pena-rogines
Lo que totes volem
Es un home formal,
Lo primer que mos vullgue de valent.
Lo demés és igual.
(…)