De bellotes.— Item stabliren e ordenaren que tota persona que cullira bellotes ni smoxara carasca hon aie bellotes entro que’ls jurats e consellers les solten sino a besties d’arada que pach de pena V sous de dia e de nit X sous; e sien partits segons que dit es e tot hom puxe acusar. Empero si hom aura sospita en alguna persona que aie abatudes o tallades les rames per bellotes fora lo laurat, que’ls puxe hom acusar e adur a sagrament; e si fer no’l voldran que paguen la pena damunt dita, mas tot hom puxe acusar.
Ordenaren que nengu no gos cullir les bellotes entro que sien soltes et qui contrafara que pach la pena dessus dita; e que tot hom puxe cullir sens pena en son laurat e migans. Empero no gos lo dia que’s soltaran abatre ni talar al[t]ra carasqua per bellotes cullir tro aquella aie començada batre; e sie tallada sots la dita pena, e tothom puxe acusar e aquel qui acusa sie tengut de dir-los-ho a la primera que’l ban paguaran e que no sie tengut de paguar sino de una carasqua. Enadiren que nenguna persona no gos abatre bellotes ni smoxar a nengun nodriment carrasca ni roure hon aie bellotes sots la dita pena; e tot pastor o guardians de qualsevol nodriment que portara barra o perxa en manera que’n face frau d’abatre les dites bellotes, que pach per cada carasca la pena de sus dita encara que sien soltes.
