(…)
Item diu en lo libre qui·s diu Muslim, parlant del dia del juhí, ans que vingua per cent anys no romandrà sobre la terra ànima viva.
Item en altra part fa testimoni Axa, sa muller, que uns de Aràbia vingueren al propheta Mahomat e enterrogaren-lo del dia del juhí, e ell mirà un fadrinet e dix: «no vendrà a cent anys ans que vingua la fi del món». E per ço atorgà lo falsiós e pseudo-propheta Mahomat que ans de cent anys havia de ser la fi del món, lo que manifestament vem ésser fals.
Item en lo libre que·s diu Boarim, parlant de la mosqua, dix als sarraÿns: «quant vos caurà una mosqua en la taça o scudella o altre vexell, acabau-la d’acabuçar, car en una ala porta verí e en l’altra la medicina». Açò són rialles hoyr-ho.
Item diu més avant en lo mateix libre, que quant lo gall canta veu l’àngel, quant l’asse brama, veu lo diable. Açò son paraules de ignocent e insensat.
E per tantes coses que has hoÿt, pots clore que Mahomat no era propheta ni tramès per Déu, mas un falsiós chocarero.
(…)
Segueix-se lo capítol de la malaltia de Mahomat en lo libre que·s diu Muslin, en lo tractat «De Oratio», hon se conta que Mahomat, en la insanitat sua de la qual morí, manà hu dels juheus e los christians perquè feren dels sepulcres de sos prophetes, synagogues e sglésies; per què·s mostra que ell morí en peccat mortal. Item en lo que dix que feren synagogues e sglésies dels sepulcres de sos prophetes no·s lig, e per consegüent dir faç, que may en res de sa secta, çuna o xara hi hagué prophetes sinó de mentires.