Sobrescrit de Berthomeu Sirlot.
A la escardalenca y més que gallarda, bastó de ma vellea, Berthomeua Sirlot, sia dada en lo carrer nomenat dels Prunyons de la Molla Groga.
La mia enamoríuol fembra, fas te a sabre com estich clauficat del dia de sant Ioan lo vert, que·t viu a la porta del teu corralet, prop la figuereta Martinenca. Y fins ara may he pogut mostrar-te la gran ràbia que lo meu coratge ha passat per la tua enamoríuol corpenta, y axí graciosa, gallarda, y ben atripolada, que caix caix en tot lo nostre terme de Beniparrell, a mos visàjers, no he vist pas més bell tropell de dona que tu eres, y per amor de axò estich tan esmarrit com no puch veure tan gentil personatge: lo qual me fa anar empollastrit ab panyos nous, amplets de faldelló, ab lo gipó de grana roja, ab lo reuet de or y pell, ab lo sayo de quatre quarters de color de blau gelós, y ab les calces de color de rossella de fossar, ab les sabates noues flamants, y corredores foguejades, de cuyro viu, ab lo barret de grana roja. Tot açò me he metut per amor de tu, perque·t puga fer gojosa. Ia·m so informat de tu, y de tos parents. Varen me dir que ab tots los quatre quarters del Orta afrontes, del quem so regingolat en saber de la tua bona parentela, so que man dit, que lo fill de en Pere Tripoll te va entorn fent lo borinot, yo·t auis, que, si en la dansa ell te diu alguna paraula que yo·u veja, quant yo·l trobaré que regarà lo seu alfaçar, ab la gangalla del llegó, tarrabís, tarrabàs, yo li engibaré en los rebles, que ausades no tindra ganes de anar-te çaga los pedaçons, y no li tinch pahor, perque yo estich tan ben enferrussat, que no·m falta punt de armes: yo tinch ceruellera espigada, gorgeral, manyoples, cuxots, antipares, y vns peuchs de feltre, y vn broquer de aser de Rocafort, y Vna espasa, que encara no la he comprada: mes, a mos visages, crech serà molt forseguda. Tot açò he comprat per amor de tu, que·m costa vn sou, y dotze dinés, los quals he guanyat a mon valent brassejar. Perquè conegues la mia parentela te·n auise com en Llorens Tatax lo rabassut, que afronta ab terra campa de mon oncle en Mansaner, Berthomeu de Binalesa, Gasparet de la Manyopla, y Iaume lo fassit, tots aquestos son mos parents, sens altres amichs, y benvolents que tinch galants del lloch de Bonrepos. Donchs mira com vinch de bons quarters. Axí, veges si·t yrà mala res per lo ventre, de fer algun escandall de nostres mateixes corpentes, y axi farem nostre nouiatge. Enuia’m a dir, y enuiar-t-é joyes, perquè lo Diumenge ixques empollastrida a plaça, embiar-t-é vn capell de punt de llata, ab vel de tela de Flandes, y vnes sabates reforsegudes, y vns tapins esclafidors com a batzoles de Quaresma. Auisa’m de tot lo que millor te haurà paregut. Feta en lo meu carrer, dins lo nostre lloch de Benetúcer, dauant la caniceria quant escorchauen los moltons de matinada.
Peu.
Del teu atripolat que·t porta l’amor trafeguda, Berthomeu de Benidorm, alias valent.
