Expulisó dels moriscos

Dichous següent, que contaven lo primer de octubre, partiren del port de Dénia, enbarcats en algunes naus y galeres, més de sinch milia y do[s]-sent[s] moriscos, tots vells, dones y chics; perquè tota la gent chove, ab desimulació, a la desfilada y de nit, se retiraren a la montaña. Y com los comisaris que anaren a l’efecte de la enbarcació no conexien los moriscos de los tals pobles, portaren a embarcar-se’n la chent que y avia. Tots los quals feren el número desús dit, que fonch la primera enbarcació.
Dit dia, tanbé en lo Grau de València, se comensaren a enbarcar los moriscos de alguns pobles del rededor de València. Y a tres del dit més aribava nova que·n moltes parts avien mort y degollat molts moriscos, y que estaven per los camins a muntons. Y axí part que·s cumplí lo que el pronòstich deya dels efectes de la Confució Macna.
(…)
A quatre, estant en ora de sermó, per ser diumenche, aribà ab gran avalot nova de que per la part de Burchasot avien aribat gran número de moriscos, qui deya quatre mil; qui, mil; qui, dos mil.
Parà lo sermó en moltes esglésies, tancaren aquelles, tancaren los portals, comensaren a doblar les campanes. En fi, y agué gran avalot.
Perquè aribà nova que avien degollat tot lo lloc de Burchaçot. Y dins breu temps, se sabé que no fonch res, sinó una quistió de uns veremadors ab tres moriscos. Y sucseí que mataren un morisco, y los demés, avent fogit, baxaren dins breu temps ab cosa de trenta o quaranta moriscos a sercar als veremadors y troban-los, ne mataren dos o tres y se’n tornaren allà de on vingueren. Y com la nova fonch machor, asò paregué res.
Los enbaxadors que trameteren a la Cort de sa magestad, parlaren ab sa magestad dimats y sis del pasat, y donaren la enbaxada següent, com se conté en les presents lletres que trameteren en lo estrènuo bras militar del tenor següent:
«A quatre del present se acabaren de enbarcar, en lo Grau de València, tres pobles de moriscos. Y así no vingueren altres pobles al matexy Grao a enbarcar-se de la matexa manera.
En estos dies, fins así, don Pedro de Toledo anava ab divuit compañies de soldats de la mar, ajudat de altres compañies de la terra, de la milícia efectiva, portant molt[s] moriscos a enbarcar en la part de llevant y de aquelles valls a Vinaròs, a on estava la esquadra de Nàpols y altres vexells, y enbarcaren més de sinc mil, entre òmens, dones y chics. Y en la part de Alacant s’enbarcaren en altres vexells, axí redons com galeres, més de vuit mil òmens y dones, sense més de mil criatures de mamella. Y continuan-se la enbarcació del Grau de València, baxaren molts més pobles, que serien los que fins aquí se an enbarcat més de dos mil tre-sens entre tots. Y fan número que estes partençes [de] més de vin[t]-y-un mil y sinc-sens.
Y al present, en lo dit Grau, ya per enbarcar los del poble de Benimodo, Buñol, Gest y Bétera, que contam vui del mes de octubre, catorse. Y aribat nova serta de que avien cha comensat a aribar, de volta, los que avien fet la primera enbarcaçió. Y que los de Benilloba, Vall de Muro y altres pobles, que deyen que se avien fet a montañia, que a vuit del present caminaven per l’enbarcador, y asò, ab lletra serta del dit don Baltasar Mercader, del mateyx calendari.